Aquest dissabte, s'ha fet, a Can Alcover, la presentació del llibre 'Tots els colors del negre' (Ara Llibres) del fotoperiodista Jordi Borràs. La presentació ha consistit en una conversa entre l'autor i la periodista Maria Llull i ha estat organitzada per la llibreria Quart Creixent, que celebra el 40è aniversari de la seva fundació.
Borràs ha fet un repàs a l'evolució de les formacions de l'extrema dreta espanyola i l'ha comparat amb l'evolució de les extremes dretes populistes europees.
Lògicament, en la seva anàlisi, ha parlat, també, de Vox que, «en només cinc anys, ja té enquestes que la situen com a segona força a l'Estat», cosa que significa que ha arribat a una situació que a les formacions similars europees els hi ha costat vint anys.
Borràs ha destacat la important presència que té l'extrema dreta en la policia i la judicatura espanyoles.
Tots els colors del negre. L'extrema dreta a l'Europa del segle XXI
Desemmascarant els hereus del feixisme a casa nostra i infiltrat a les manifestacions de la ultradreta a Europa, Jordi Borràs presenta la investigació periodística de tota una vida.
«He creuat mitja Europa intentant conèixer l’enemic, però com més respostes trobo més preguntes em faig. Segueixo convençut dels meus ideals, però ara tinc clar que la nit serà molt més fosca del que ens pensem. Som just en aquell punt tan ben definit per Antonio Gramsci: 'El vell món es mor. El nou triga a aparèixer. I en aquest clarobscur, sorgeixen els monstres'».
A la Terra Alta, davant la descoberta d’una bomba nazi que havia llençat la Legión Cóndor, un Jordi Borràs adolescent pren consciència que la memòria i la justícia són els millors antídots contra el feixisme.
Reconegut en l’actualitat com un dels grans fotoperiodistes del nostre país, l’autor d’aquesta obra ha documentat com ningú l’augment de l’extrema dreta a Catalunya durant els darrers anys. La persecució de la ultradreta i les seves amenaces impunes l’han empès a ampliar el focus amb diversos viatges per Europa -Polònia, Grècia, Itàlia, Portugal, França, Alemanya...— per contextualitzar i denunciar com el populisme xenòfob acumula poder tant a casa nostra com arreu del continent. Què els mou, com actuen, què els uneix i què els fa créixer.
El resultat de tots aquests anys de feina i compromís a peu de carrer és una crònica viva i vibrant en clau catalana i de dimensió europea, una investigació periodística de primera magnitud, un relat sense ficció de lectura àgil i necessària per entendre l’abast del perill que tenim a sobre.
Vull afegir que no son tots, perque en hi ha que cumpleixen amb el seu deure i que han evitat que la fúria sevatge i descontrolada dels neofeixistes hagin fet molt de mal i s'ha de dir si se volser just. Però és veriyat que en hi ha molts que son d'extrema dreta,que posen la seva ideologia per damunt dels seus deures com treballadors públics que que ténen com a competència fer cumplir amb la llei i posar ordre, son molt abundants.