lluvia moderada
  • Màx: 31°
  • Mín: 24°
27°

Jordi Borràs: «A l'Estat espanyol, l'extrema dreta té molta presència dins la policia i la judicatura»

Aquest dissabte, s'ha fet, a Can Alcover, la presentació del llibre 'Tots els colors del negre' (Ara Llibres) del fotoperiodista Jordi Borràs. La presentació ha consistit en una conversa entre l'autor i la periodista Maria Llull i ha estat organitzada per la llibreria Quart Creixent, que celebra el 40è aniversari de la seva fundació.

Borràs ha fet un repàs a l'evolució de les formacions de l'extrema dreta espanyola i l'ha comparat amb l'evolució de les extremes dretes populistes europees.

Lògicament, en la seva anàlisi, ha parlat, també, de Vox que, «en només cinc anys, ja té enquestes que la situen com a segona força a l'Estat», cosa que significa que ha arribat a una situació que a les formacions similars europees els hi ha costat vint anys.

Borràs ha destacat la important presència que té l'extrema dreta en la policia i la judicatura espanyoles.

Tots els colors del negre. L'extrema dreta a l'Europa del segle XXI

Desemmascarant els hereus del feixisme a casa nostra i infiltrat a les manifestacions de la ultradreta a Europa, Jordi Borràs presenta la investigació periodística de tota una vida.

«He creuat mitja Europa intentant conèixer l’enemic, però com més respostes trobo més preguntes em faig. Segueixo convençut dels meus ideals, però ara tinc clar que la nit serà molt més fosca del que ens pensem. Som just en aquell punt tan ben definit per Antonio Gramsci: 'El vell món es mor. El nou triga a aparèixer. I en aquest clarobscur, sorgeixen els monstres'».

A la Terra Alta, davant la descoberta d’una bomba nazi que havia llençat la Legión Cóndor, un Jordi Borràs adolescent pren consciència que la memòria i la justícia són els millors antídots contra el feixisme.

Reconegut en l’actualitat com un dels grans fotoperiodistes del nostre país, l’autor d’aquesta obra ha documentat com ningú l’augment de l’extrema dreta a Catalunya durant els darrers anys. La persecució de la ultradreta i les seves amenaces impunes l’han empès a ampliar el focus amb diversos viatges per Europa -Polònia, Grècia, Itàlia, Portugal, França, Alemanya...— per contextualitzar i denunciar com el populisme xenòfob acumula poder tant a casa nostra com arreu del continent. Què els mou, com actuen, què els uneix i què els fa créixer.

El resultat de tots aquests anys de feina i compromís a peu de carrer és una crònica viva i vibrant en clau catalana i de dimensió europea, una investigació periodística de primera magnitud, un relat sense ficció de lectura àgil i necessària per entendre l’abast del perill que tenim a sobre.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per No son tots, però en hi ha molts, fa 4 mesos
Basta veure el que fan a les nostres manifestacións, que enlloc de vigilar a la gent ens vigilen a noltros i deixen que els fatxes ens facin fotos, sense que siguin ningú de cap diari ni revista, si no per fer uDéu sap què. I que almenys una vegada, fins i tot deixaren a un grup d'extrema dreta, ficar-se en mig de la gent amb cartells amb merdes seves escrites, mentres de llegia el manifest.
Vull afegir que no son tots, perque en hi ha que cumpleixen amb el seu deure i que han evitat que la fúria sevatge i descontrolada dels neofeixistes hagin fet molt de mal i s'ha de dir si se volser just. Però és veriyat que en hi ha molts que son d'extrema dreta,que posen la seva ideologia per damunt dels seus deures com treballadors públics que que ténen com a competència fer cumplir amb la llei i posar ordre, son molt abundants.
Valoració:3menosmas
Per escardapenyes, fa 4 mesos
Jordi Borràs ho sap més que ningú, el fet del policia nazional que el va agradir a crits de !viva España! I després el denuncia amb un montatge de la seva invenció,"com tants n'han fet" son l'antítesi de lo que ha de ésser i fer un policia, i com deim a Mallorca
"És més clars se toquen " el comportament de xulo prepotent que gasten per els aeroports dels Països Catalans i altres llocs. Salut i República. Catalana.
Valoració:6menosmas
Per Son els seus preferits, fa 4 mesos
Ja ho sabem bé, al que tristament passa. No és el mateix un petit vàndal sense filiació política, o d'un grup nacionalista, independentista o simplement d'esquerres, que un nazi o un feixista que se dediquin a fer desastres, fins i tot a agredir a persones. Perque aquests darrers pareix que son invisibles i per grossa que la facin, mai els detenen ni els subscriuen cap denúncia, ni els passa res. I si tan grossa l'han feta, que hi ha protestes pel poc interés que tenen les forces d'ordre, per detindre a aquests dolents d'ultra dreta, treuen una foto borrosa que té almenys trenta anys, d'un individu amb cara de no ser-hi tot, que pareix que fuma o que té una cosa blanca a la boca, i diuen que ténen una pista, però al final no fan res i la gent oblida els fets i delicte o la falta acaben per prescriure.
Valoració:7menosmas
Per Té raó, fa 4 mesos
Efectivament, té raó Borràs. Les seves amenaces impunes. Podríem dir que fins algunes de les seves accions queden impunes, la majoria. Per tant, la pregunta és com així Hasel està empresonat i Valtònyc exiliat, només són dos exemples, i els feixistes resten impunes? Que no governa a Espanya el govern més d'esquerres de la història, segons diuen? A veure si serà ver que l'extrema dreta va bé als polítics per fer por i tenir la gent aguada.
Valoració:5menosmas
Per No mola gens, fa 4 mesos
Fascism is fascism, una mùsica que als països democràtics està malvist. I Ñ n´està molt plena.
Aquí, a part de tenir la nostra llengua catalana, també som diferents en això, que no ens agraden els fatxes. És per dit motiu que, a diferència d´Ñ, als Països Catalans SER FATXA NO MOLA GENS NI MICA.
Valoració:4menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente