cielo claro
  • Màx: 33°
  • Mín: 25°
31°

Llegendes de Santa Maria, a càrrec de Mateu Morro

Són les 10 del matí d'aquest dissabte, 26 de febrer, el dia ha començat assolellat, però és una mica ventós. A poc a poc, ha anat arribant la gent al punt de trobada, la Plaça de la vila, a Santa Maria del Camí. Són més de quaranta persones les interessades a participar en aquesta activitat organitzada per la delegació de l'Obra Cultural Balear, a Santa Maria.

Mateu Morro, nascut a Santa Maria el 1956, ha estat batle d'aquest terme municipal des de l'any 1990 al 2001. És un historiador, llicenciat en Història a la UIB a l'any 1979. A més de ser veí i membre de l'OCB de Santa Maria del Camí, ha estat el responsable d'aquest esdeveniment: Santa Maria de llegenda, llegendes i rondalles santamarieres, i guia de l'itinerari pel nucli urbà, durant el qual comparteix amb els assistents una vintena de llegendes i històries d'aquest municipi de la mancomunitat Es Raiguer de Mallorca.

Al punt de trobada, la Plaça de la vila, Mateu Morro explica que: «és una confluència de carrers molt important. Històricament, Santa Maria del Camí, no tingué poble, no hi havia un nucli de població. Constava d'una església, quatre cases disperses i una gran possessió, anomenada la cavalleria de Santa Maria o cavalleria del Camí, on n'hi havia disposat un cavall armat, per socórrer el rei, si calgués. Un historiador situà les cases senyorials, pairals, a Can Brotat i Can Fuster, dues cases que han patit molts de canvis, però ambdues façanes, avui dia, miren cap al sol, dirigides al Puig de Son Seguí».

A la plaça de Can Fuster, on són aquestes cases, l'historiador, narra la història que li va contar la seva padrina, Antònia Canals, de malnom, 'Roma'.

És aquesta: «L'esclau de Can Fuster. Si agafau el camí que duu de ca les monges al camí de Passatemps. Just en doblegar el primer revolt, arribareu a una placeta enrevoltada per dos casals grans i antics. A mà esquerra anant cap a Passatemps hi ha les cases de Can Brotat, que els homes vells del poble anomenaven Can Pau, i a l'enfront hi ha les cases de Can Fuster, avui més conegudes per Cas Manescal. La història que ara vos contaré va transcórrer en aquestes cases de Can Fuster fa molts d'anys, quan tenien una fesomia molt diferent a la que ara tenen.

En temps antics, les cases riques tenien esclaus, que feien de criats o feien les feines que els seus amos els hi encomanaven. Idò diuen que a Can Fuster hi va haver un esclau que hi va romandre molts d'anys. I res no s'hauria estrevengut, si un diassa aquell homonet, cansat i redecansat d'estar a sota dels senyors sense tenir-ne cap profit, no hagués provat de fugir. Aquell revetler no va tenir altre pensament, en haver sucat l'all una bona estona, més que d'amagar-se dins el celler de Can Fuster, que aleshores tenia un bon vinyet que donava un vi de pinyol vermell. Anau ara a encalçar què va fer aquella animeta dins el celler, però per molt que remogueren no el trobaren per enlloc. Els senyors, quan varen veure que havien perdut el quest del tot a l'esclau, el donaren per ben perdut i no s'empatxaren més.

Diuen que aquell any el vi de Can Fuster va sortir d'allò més bo, més dolç que sucre, i tothom que el tastava se'n llepava els dits. Ja ho crec que va tenir pressa aquell vinet, la gent el s'engolia com si fos malvasia de Banyalbufar.

- Quin vinet més bo! - deia tothom.

Ell va tenir tanta de pressa que aviat va mancabar i no n'hi va haver per qui en va voler, d'aquell vi. Passà el temps i arribà un dia que l'amo va donar ordre d'anar a fer net el cub i a dedins hi afinaren els ossos sense gens de popa d'aquell esclau que havia fuit. Podeu fer comptes si hi romangueren més blancs que la paret! Al punt ho entegueren per què havia estat tan bo el vi aquell any».

Aquesta, és la primera llegenda, d'una vintena, que Mateu Morro relata als participants de l'activitat organitzada per l'OCB de Santa Maria del Camí, durant la passejada pel poble amb diverses aturades als llocs relacionats amb les posteriors llegendes i rondalles que els explica. I que per motius d'espai, no és possible transcriure-les totes íntegrament.

De les, gairebé, vint llegendes i rondalles, moltes d'elles, incloent-hi la de 'L'esclau de Can Fuster', els lectors interessats a aprofundir més sobre aquestes històries, les trobaran al llibre editat l'any 2007, una segona edició ampliada respecte de la que es va publicar el 1988 per l'Ajuntament de Santa Maria del Camí; titulat 'Llegendes i rondalles santamarieres'; amb textos dels autors: Mateu Morro Marcé i Josep Capó Juan, amb fotografies de Miquel Frontera Serra i les il·lustracions de Miquel Jaume Ribas.

Per a l'altra meitat, caldrà esperar al proper llibre dels autors, que recollirà més rondalles i llegendes, algunes ja avançades en el transcurs d'aquest itinerari, gràcies a les narracions de Mateu Morro, com són: 'El mossènyer'; 'La bubota del Camí de Muro'; 'El Camí de Coanegra i l'església de Santa Maria'; 'En Gelat'; 'En Joan de ca na Cili'; 'Una dona que no tenia por'; 'Sant Francesc de Paula'; 'El batle de Santa Maria i el Rei'; o 'La màquina de les Meravelles'.

Totes ben curioses, entretingudes i enriquidores, quant al coneixement de fets històrics, personatges reals i de totes les classes socials, des de bandejats a reis...; diferents indrets del poble: cases, esglésies, corrals, quarteres, carrers, contrades...; costums arrelats; contes tradicionals; anècdotes inusuals; faules populars... Tot un aplec d'històries que s'han transmès de generació en generació, i han passat a formar part de la tradició, el patrimoni i la cultura d'un poble, el de Santa Maria del Camí.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.