Aquest dilluns, a Can Alcover, Pere Estelrich, amb motiu de la propera actuació de l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears, dijous dia 17, a l'Auditorium de Palma, durant la qual interpretarà una de les grans obres del repertori simfònic: la Sisena Simfonia de Gustav Mahler, va guiar tots els assistents que varen gaudir d'una audició comentada, amb projeccions i explicacions sobre el contingut musical d'aquesta simfonia.

Abans d'aprofundir en la Sisena Simfonia de Mahler, Pere Estelrich va fer una introducció sobre la simfonia en general; els seus orígens, característiques i estructura estàndard. També va aportar dades personals del compositor i director d'orquestra, considerat un dels compositors més importants del postromanticisme i un dels principals directors de la seva generació, finals del segle XIX i principis del segle XX.

En concret, Mahler, va escriure aquesta simfonia entre els anys 1903 i 1904, i va ser estrenada el maig del 1906, a Essen, Alemanya, sota la direcció de l'autor, qui mai va acceptar que aquesta passés a la història amb el sobrenom de simfonia tràgica.

Estelrich va comentar els quatre moviments d'aquesta simfonia: «Primer moviment: és un 'Allegro', amb el títol específic d'Intens i concís. Consta de tres elements, que es presenten per separat. El primer tema és una marxa. El segon, és un coral. Un coral és una forma musical pròpia del luteranisme, amb una melodia bona d'aprendre i fàcil d'entonar. El tercer tema és una melodia dedicada a la seva dona, Alma. Però després els enllaça, tècnicament fa un 'Da Capo', que vol dir, tornar al començament del moviment, d'una durada de cinc minuts.

Després de jugar amb les tres melodies i barrejar el tema de la marxa amb el d'Alma, i abans d'acabar, Mahler presenta la melodia d'Alma en forma de marxa, com dient que tot és u, que no hi ha compartiments estancs, i que, la vida, és un continu canvi. Acaba el moviment amb el tema d'Alma fet de diferents maneres, com a 'Coda' del moviment.»

«Segon moviment: és un 'Andante', moviment lent, tot i que podria ser un 'Adagio', que és encara més lent. Tan típicament Mahlerian, que s'ha d'escoltar amb els ulls clucs i deixar-se dur per la música. Comença amb una melodia, que s'estira, i combina amb un motiu musical de cinc notes. Un motiu musical és un element curt, de poques notes que no arriba a ser una melodia. És repeteix el bessó de la melodia o primer tema, de dotze minuts. I després el motiu musical,,que sortirà més de trenta vegades durant el moviment.»

«Tercer moviment: És un 'Scherzo' , que vol dir broma o cosa lúdica en italià. Des de principis del segle XIX substitueix el 'Minuetto' com a tercer moviment de les simfonies. Té una estructura clara: tema alegre -part central anomenada trio- retorn al tema alegre. La part central es coneix com a 'Trio', ja que en un principi, tant en el Renaixement com el Barroc, només tocaven tres instruments: el fagot, l'oboè i la flauta. Es torna al tema alegre, però ara més lent. I, en lloc d'acabar, Mahler torna a fer el trio per acabar amb el retorn al tema alegre inicial.»

«Quart moviment: És un 'Finale'/'Allegro'. El més llarg. Aquest moviment és el que dóna títol de Simfonia tràgica. I té algunes característiques, ja que combina moments d'esperança amb els de tristor i foscor. Utilitza recursos sonors fins aleshores desconeguts en una orquestra, com un martell gran i altres elements de fusta, picarols d'ovelles o vaques, branques de mata o d'herba seca.

Segons la dona de Mahler, Alma, en aquest final el compositor explica «la seva caiguda a l'abisme de tal manera que si abans podia haver estat un heroi, els tres cops del desenllaç el fan caure com si fos un arbre.»

Comença amb una introducció, que, si bé comença lírica, al final es torna fosca. Després d'una bona estona de música esperançadora i quan tot sembla anar per camins, més o menys, alegres, aleshores arriba un cop amb un gran martell de fusta. Serà el primer dels tres cops de martell que sortiran durant el moviment.

A partir d'aquí, aquella esperança que ha mostrat el compositor es torna foscor. Un segon intent de donar esperança, acaba amb un segon cop de martell. I s'arriba a un tercer intent d'obrir-se a l'esperança a través d'un passeig pel camp, en el qual es senten els picarols de les ovelles i les vaques. Però no, el tercer cop de martell romp tota il·lusió. La 'Coda' és un acomiadament tràgic i brutal.»

Breu resum sobre el ponent de l'audició comentada de la Sisena Simfonia de Gustav Mahler, com a agraïment de la seva tasca divulgativa de la música:

«Pere Estelrich Massutí (Felanitx, Mallorca, 1955). Matemàtic, però no massa. Comunicador, tampoc gaire. Melòman, molt! Va estudiar matemàtiques a la Universitat de Barcelona i té un màster en Periodisme i Comunicació de la Universitat de les Illes Balears. Fou un dels impulsors de l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears, del qual va ser el primer director.

Ha estat professor a la Universitat de les Illes Balears. Ha col·laborat, com a periodista, en diversos mitjans de comunicació com comentarista musical. Actualment dirigeix el programa de ràdio 'El Crepuscle encén estels' a Ona Mediterrània. Programa guardonat amb diversos premis a Mallorca i Catalunya. És autor, en solitari i amb altres, de diversos llibres relacionats amb la història de la música a les Balears.»