algo de nubes
  • Màx: 25°
  • Mín: 18°
25°

Ha mort Bartomeu Pou Jaume, qui va ser propietari i director del setmanari Felanitx i propietari de la impremta Ramon Llull

Aquest dilluns, 31 de gener de 2022, ha mort Bartomeu Pou Jaume, qui va ser propietari i director del setmanari Felanitx durant més de cinquanta anys. També va ser el propietari de la impremta i llibreria Ramon Lllull, situada al carrer Major de Felanitx. Tomeu Pou actualment era membre de la Junta directiva del setmanari.

El setmanari Felanitx i en Tomeu Pou

Creat al 1935, després de servir a la Confederación Española de Derechas Autónomas com a òrgan de propaganda al municipi i passar breument a la Falange durant la guerra, va tornar a mans dels propietaris, la família Pou, propietària també de la impremta Ramon Llull, on s’imprimia. Durant la postguerra, superada una interrupció de dos anys en la publicació a causa de l’escassetat de paper, el setmanari va sobreviure miraculosament, sotmès a les extremes condicions econòmiques de l’autarquia.

Arran de la mort del seu pare el 1958, els germans Joan i Bartomeu Pou agafaren la batuta de la publicació, i a partir del 1960 va ser en Tomeu qui va assumir-ne personalment la direcció. «Es produí de sobte un rellevament generacional molt important, un bot de trenta anys respecte de l’edat de qui dirigia el setmanari», recordava en Tomeu, que fins la seva mort ha estat vocal de la junta de l’Associació Cultural Setmanari Felanitx i fidel col·laborador.

El relleu generacional fou «per descomptat, sense la mediació de cap testament ideològic», afegeix. En Tomeu pogué aleshores «donar la direcció volguda» al setmanari, conduint-lo a una nova posició dins la societat Felanitxera.

A partir dels anys 60 i 70 l’augment del contingut en llengua pròpia a les seves planes fou molt considerable, fet que es percebia i efectivament suposava un clar posicionament polític. «La presència del català, tot i els entrebancs de la censura, era l’expressió d’un gran desig de normalització», explica en Tomeu.

La presència de la llengua pròpia i de continguts susceptibles d’encendre les alarmes dels censors seguiren creixent setmana rere setmana i any rere any, en un exercici constant de funambulisme. «Gràcies a la ignorància dels funcionaris que la servien, es podien anar colant petits avanços», va explicar en Tomeu al respecte. «Però la censura amenaçava com espasa de Dàmocles qualsevol possible vel·leïtat que et permetessis». Amb una línia editorial arriscada i en clara defensa de la llengua i la cultura nostrades durant la dictadura, «el setmanari es guanyà el suport de la intel·lectualitat de Mallorca», recorda Bàrbara Sagrera, actual presidenta de la junta directiva del setmanari.

Impulsat pel context històric i el paper jugat durant el franquisme, el setmanari consolidà durant la transició el seu lloc prevalent a la societat felanitxera. Gran part de la població, delerosa per la normalització, s’identificà profundament amb el Felanitx , que a més d’encarnar la guàrdia i custòdia de la llengua era l’únic mitjà purament local al municipi. «La gent que volia donar suport a la llengua i la cultura donava suport al setmanari», diu Sagrera. «Hi havia aquest sentit d’implicació, i de fet aquest és un gruix important dels subscriptors que encara tenim».

Entre pàgines d’informació esportiva, política, cultural o històrica i nombroses col·laboracions de tota índole, a partir dels anys 80 íntegrament en català, els anys anaren passant fins que arribà el moment en què en Tomeu va haver de jubilar-se. Era el 2010, i dels 75 anys d’història del setmanari en Tomeu n’havia dirigit dos terços. qui seria el setmanari? Quin tarannà adoptaria? Ens preocupava».

En Tomeu Pou va trobar la manera de tranquil·litzar els lectors i sortir-se’n prou bé, d’aquesta cruïlla, cedint gratuïtament el setmanari a la delegació de l’Obra Cultural Balear a Felanitx; així es garantí la continuïtat de la publicació i també de la línia editorial.

(Dades i declaracions extretes del setmanari Felanitx)

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Miquel S. Tur, fa 4 mesos
Colze a colze amb na Catalina, el seu establiment amb el setmanari, copçaven el batec diari de Felanitx. Un felanitxer que ha estimat el poble.
Valoració:18menosmas
Per Balutxo, fa 4 mesos
D'ençà de la jubilació, a banda de continuar vetllant pel setmanari, es feia present a tots els actes culturals de la Vila.
Va ser a temps de rebre el reconeixement de l'OCB amb un dels premis 31 de desembre.
Valoració:36menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente