'La nit ferida' és el primer single + clip d’avançament del nou disc de Xavi Sarrià, enregistrada a Garate Studios d'Andoain i a Elefante Records de València per Antoni Laguna i la producció de Genís Trani. La cançó, 100% marca de la casa, és una potent mescla entre tradició i actualitat, amb la col·laboració de Pep Gimeno Botifarra i Ahmed Touzani interpretant un cant de batre tradicional valencià a la intro i una suggeridora fusió entre elements electrònics i instruments com el baglama, dolçaina o percussions mediterrànies.

Després de l'èxit de la cançó 'No s'apaguen les estreles', BSO de la pel·lícula La Mort de Guillem, Xavi Sarrià torna a posar llum sobre un dels fets més tràgics i silenciats de la nostra història: l'expulsió dels nadius moriscos l'any 1609 per ordre del rei Felip III en una brutal operació que va suposar la campanya de neteja ètnica més massiva que ha viscut la nostra terra. Es calcula que al voltant de 300.000 persones foren capturades i expulsades. Malgrat la majoria de nadius moriscos expulsats eren dels territoris de la Corona d'Aragó, al País Valencià representaven el 30% de la població i es calcula que més de 7.000 vivien a Catalunya.

«La cançó vol humanitzar i dignificar la resistència dels nadius moriscos en indrets com la Vall de Laguar o la Mola de Cortes, víctimes de la persecució brutal de les tropes imperials sota l’encunyament d’un aleshores incipient 'nosaltres excloent'», han explicat.

'La nit ferida' és alhora també una metàfora per a homenatjar les resistències actuals als discursos d'odi que creixen a Europa i a casa nostra avui en dia encara sota la mateixa tesi del 'nosaltres excloent', esdevenint un cant contra el racisme i el supremacisme i, finalment també, un cant a les xarxes de lluita i solidaritat que s'estenen els dies tant complicats que vivim.

La cançó ve acompanyada d'un videoclip dirigit per Pau Berga i produït per Tourmalet Media enregistrat en espectaculars coves valencianes relacionades amb la història morisca. Amb estètica distòpica i retrofuturista, el videoclip ens parla d'aquesta metàfora: de mirar d'on venim per a enfrontar els temps actuals d'un futur amenaçat per les múltiples crisis que vivim.