Vos oferim la segona part de l'entrevista amb l'escriptor Guillem Frontera, de la qual ja vàrem publicar una primera part.

Els premis literaris solen ser l’oportunitat més habitual per reconèixer la qualitat literària d’un escriptor. Guillem Frontera n’ha rebut diversos: Ciutat de Palma, Ciutat de Manacor, Mercè Rodoreda, Premi Serra d’Or de la Crítica, el premi 31 de desembre de l’OCB.

Enguany però ha comptat també amb el reconeixement per part del món acadèmic perquè la UIB i l’IEC han organitzat unes jornades monogràfiques en relació als narradors dels anys 70 i la presència de Guillem Frontera ha estat ben rellevant. Algunes de les informacions d’aquestes jornades són l’eix vertebrador d’aquesta entrevista.

Del total de les 18 obres en prosa que té publicades, en aquesta entrevista en comentarem especialment dues, que han estat recentment reeditades: Els carnissers (1968) i Tyrannosaurus (1977).

A l’obra Tyrannosaurus explicau el vostre pas pel seminari de la Porciúncula i més en concret, vos centrau en el relat d’una experiència d’abús per part d’un capellà. Quin impacte va tenir aquesta experiència en la vostra vida?

Hi va haver persones que varen madurar però també n’hi va haver que es varen podrir. Allà, de fet, volien que ens podríssim. Jo crec que vaig madurar més aviat, però no me’n vaig adonar fins més tard. Desenvolupaves un instint, protegir el teu cos, el teu cos no podia ser una jugueta en mans d’un altre... El més trist és que qui t'obligava a desenvolupar aquest instint era la persona encarregada de protegir els teus valors morals. Quan tot això passa, et causa molts dubtes morals. Vaig tornar en certa manera desconfiat, no obstant això, la meva desconfiança la vaig dirigir només cap a aquells que m’ho havien fet passar malament, no vaig generalitzar. Vaig tornar descregut amb el temps però no per l’experiència del seminari. En realitat tot em va dur cap a l’agnosticisme. Ara bé, tenc un respecte absolut cap a aquells que practiquen qualsevol tipus de fe. Els creients que odien els no creients i viceversa demostren ser un exemple de gran falta de cultura, mostren una gran tara cultural.

Xavier Pla ha consultat els informes dels censors a l’arxiu d’Alcalá de Henares de dues de les vostres obres: Tyrannosaurus i Els carnissers. Llegint-los ha arribat a la conclusió que l’estudi de qualsevol obra generada en el context del franquisme, hauria de tenir en compte la censura perquè per por a no passar-la hi havia autors que s’autocensuraven. A Tyrannosaurus les al·lusions al sexe no són mai explícites, aquesta decisió és fruit de l’autocensura

No, de cap manera. En cap dels meus llibres apareixen escenes explícites de sexe, no per pudor ni autocensura sinó perquè no he vist la necessitat de donar més detalls. Els personatges que facin el que vulguin! No fa falta xafardejar. Quan a la novel·la dic que el jovenet va al lavabo a fer-se les dents netes, estic estalviant als lectors una imatge fastigosa. I en lloc d’això, dones una informació en clau poètica. Si els lectors volen crear aquella imatge ho poden fer però jo no els vull obligar a fer-ho.

L’obra no es va poder publicar fins al cap de set anys. Explicau el problema que hi va haver.

En morir Franco, l’editor, Alfons Carles Comín, se’n va anar a Madrid a aclarir els motius de per què havia estat aturada la seva publicació. En el transcurs d’una conversa informal amb un amic de confiança va arribar a la conclusió que el censor responsable de revisar la meva obra havia estat acusat d’haver abusat de menors, cosa que no sabíem nosaltres. Havia cregut que la seva història m’havia arribat a mi i jo l’havia novel·lada.

En els informes el censor assegurava que hi havia 20 pàgines plenes d’immoralitats. Creieu que el lector d’avui en dia es pot sentir provocat?

No, amb els meus llibres no. És un escàndol que en una escola hi hagi hagut abús de menors, això sí. Però que a un senyor li agradi un altre senyor, o a una senyora li agradin les senyores… ha arribat un punt que tots sabem que la naturalesa humana és com és. És infame que qualcú sigui capaç de condemnar qualcú altre per aquest fet.

La crítica ha suggerit que Els carnissers és una obra de denúncia social molt influïda per plantejaments de base marxista. Hi estau d’acord?

No t’ho sabria dir. En aquells anys la ideologia que més m’atreia era el marxisme, jo pensava que el món aniria millor si s'implantàs. S’entén l’existència d’antimarxistes, però el cert és que els neoliberals han estat immensament perniciosos per al Planeta i l’espècie humana. De la mateixa manera que ells invaliden el marxisme parlant de Stalin, es pot invalidar el neoliberalisme a través de figures com George Bush, Ronald Reagan, o Donald Trump …

En l’obra queda ben reflectit el canvi de paradigma en el control social de Mallorca: l’arribada d’una nova burgesia turística en detriment de l’aristocràcia terratinent que va perdent propietats i privilegis. En què centrau la vostra crítica a aquesta nova classe?

Aquesta nova burgesia ha tengut exclusivament interessos materials i li ha mancat absolutament una idea de país. Hi ha llocs on la burgesia ha empès el país cap endavant. Per exemple la burgesia catalana o la basca han impulsat la creació del Palau de la Música, el Liceu…. Són burgesies que han tingut clar que els seus interessos milloren si abasten el progrés general del país.

Una altra de les característiques d’aquesta nova classe és la seva falta de formació i el seu poc interès per aprendre. Encara són vigent aquestes circumstàncies?

Gent que no vol aprendre sempre n’hi ha hagut i sempre n’hi haurà. Un país on la gent no vol aprendre és un país condemnat a la barbàrie. L’educació a Espanya ha millorat molt, jo he viscut en un país on l'educació dels petits encara no era obligatòria. Si no aprens és molt difícil tenir la convicció de per què serveix aprendre.

A la novel·la relacionau l’impacte de la Guerra Civil amb els canvis que experimenta Mallorca els anys 60 i 70. De quina manera la guerra contribueix a generar aquest canvi social?

La guerra va crear una situació de gran pobresa. Fins a l’any cinquanta i busques, Espanya no va poder assolir el PIB anterior a la guerra. Molta gent va cercar una sortida emigrant a Alemanya o Suïssa. A Mallorca vàrem tenir la sort que es podien construir hotels i això va convertir l’illa en el somni americà de les classes més desafavorides d’Albacete i Andalusia.

Moltes vegades sembla que en les vostres novel·les el sentiment de venjança és el que impulsa els protagonistes a actuar. En aquesta, el fill dels aristòcrates terratinents, és un manipulador que genera dinàmiques d’abús entre els seus amics per ressentiment. Vàreu poder observar aquest comportament?

Jo vaig ser testimoni d’algun cas com aquest. De fet els dos personatges estan basats en persones que vaig conèixer. El que descric en relació a en Xavi és senzillament un recurs novel·lístic, no hi ha la voluntat de fer una extrapolació a tota la societat. No crec que sigui el sentiment de venjança allò que mou el personatge a actuar sinó més aviat un ressentiment cap a un mateix. Quan un no està content amb ell mateix comença a torturar els altres…

Al llarg del relat analitzau els efectes del turisme a l’illa. Un aspecte positiu és l’obertura en el canvi de mentalitat dels joves cap a uns valors menys conservadors. Podeu fer-ne una valoració?

Sí, La gent de la meva generació ha estat marcada per una situació política autoritària i unes conviccions morals restrictives en mans de l'església catòlica. La primera pregunta que s’havia de plantejar un censor a l’hora d’analitzar una obra era: Ataca el dogma? La societat estava molt tancada. El turisme va contribuir a obrir la mentalitat i a plantejar noves preguntes. Així sorgiren noves inquietuds.

Fa anys, poc temps després que Felipe González guanyàs les eleccions, un diputat del PSOE va pensar a invertir en negocis a Albània. Albània és un país preciós amb unes grans platges que en aquell temps estava governada per Enver Hoxha, un comunista boig. Després de llargues converses, el governador demanà: Com em podeu garantir que amb el turisme no entraran noves idees? I aquí s’acabà tot.

Creieu que el turisme ha estat també determinant en el procés d’emancipació de les dones? De quina manera?

Sí, perquè la població en general es va obrir a noves perspectives. N’hi va haver que afirmaven que les dones mallorquines, en veure que les estrangeres els llevaven els homes, varen canviar d’actitud… Jo crec més aviat que amb la irrupció del turisme tant les dones com els homes varen obrir-se a un altre món.

L’obra està escrita en tercera persona, i s'intercalen de tant en tant fragments on s’expressen els pensaments dels personatges. Què preteníeu aconseguir amb aquesta tècnica narrativa?

És un tema curiós aquest… això ho faig molt, ara estic escrivint una novel·la on pàgines senceres parla un personatge. És una forma d’integrar els pensaments íntims dels personatges en el cos narratiu.