chubasco
  • Màx: 23°
  • Mín: 18°
19°

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua edita material didàctic sobre el parlar 'salat' de Tàrbena destinat a estudiants

189061

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua ha editat un material didàctic dirigit a estudiants de primària i secundària, titulat 'Jo també parla de sa', elaborat per Joan-Lluís Monjo i Mascaró, que té la finalitat de «donar a conèixer la modalitat lingüística valenciana de Tàrbena (Marina Baixa), coneguda popularment com a tarbener o parlar de sa, i en àmbits acadèmics, com a salat o mallorquí de Tàrbena».

La unitat didàctica explica que «Aquesta variant local forma part d’un subdialecte valencià que s’ha definit com a valencià mallorquí, 1 resultat del repoblament amb famílies balears d’unes quantes localitats valencianes en el segle XVII. El tarbener presentaria els elements dialectals més destacats d’aquest subdialecte. La difusió escolar del tarbener a través d’aquesta publicació emparada per l’AVL suposa un reconeixement del seu valor com a patrimoni cultural de tots els valencians i espera poder contribuir a la seua dignificació i reforçament».

En la presentació del text també s'hi diu que «S’ha d’advertir que la revalorització del parlar salat tarbener s’ha d’entendre dins d’una consciència de la unitat de la nostra llengua. Un model lingüístic local ha de saber trobar el seu espai al costat dels models dels àmbits generals». També expliquen que «Amb tot, com mostrarem en aquest treball, alguns dels elements més locals del tarbener són precisament els que l’agermanen amb les modalitats balears i les del català salat, com una prova més de l’evidència de la unitat de la llengua catalana».

Text en salat tarbener

L'opuscle inclou una mostra de text escrit en salat tarbener que reproduïm a continuació:

«Una prova que es parlar de sa era abans una manera de parlar general en català, i no una cosa de pocs, és es nom d’uns quants pobles de Catalunya. Són localitats on ara no es parla de sa però que antigament sí que ho devien fer, com ho demostren ses paraules antigues amb «sa» des noms. Com ara, Sant Joan Despí, Sant Jordi Desvalls, Sant Feliu Sasserra o Sant Climent Sescebes. O fins i tot muntanyes, com Collserola o puig Sesolles.

També són un bon testimoni sa forma d’uns quants cognoms, que podem trobar escampats pertot, inclús a València. Com ara, són molt coneguts Espí, Esplà, Sapena, Saporta, Satorre, Savall o Sevila, que hem d’entendre com a «es pi», «es pla», «sa pena» (pena vol dir «penya»), «sa porta», «sa torre», «sa vall» i «sa vila».

Com va arribar es parlar de sa a Tàrbena?

A partir del segle XIII, quan el rei Jaume I va conquistar el Regne de València, convivien en aquest territori cristians, musulmans i jueus. Cada grup tenia sa seua llengua, costums i religió.

Es musulmans s’anomenaven en un primer moment mudèjars, i després moriscos. L’any 1609 es va decretar una orde d’expulsió des moriscos. A la Marina, habitaven a la majoria de pobles, i Tàrbena era un de tants. Es moriscos varen ser enviats al nord d’Àfrica i en conseqüència varen quedar molt de pobles sense habitants.

Davant aqueixa situació, va caldre que tornara gent an aqueixos pobles (repoblació). Però, com que no hi havia prou gent a València disposta a mudar-se a habitar es pobles des moriscos, vingueren emigrants de fora del Regne de València.

Vingueren molt de famílies de ses illes Balears com a repobladors, sobretot de Mallorca, però també d’Eivissa i Menorca. Gràcies a ells va ser possible que tornaren a nàixer molt de pobles que s’havien despoblat, situats sobretot a la Marina, la Safor i el Comtat».

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Pep Corba, fa 12 mesos

Avui horabaixa,he parlat amb un valencia,i ens hem entesos a la perfecció.
Per lo tant,Dr.Casat,vagis a dir incongruèncias,a l seva castella,o millor al desert del Sahara.

Valoració:0menosmas
Per Tomeu de Palma, fa 12 mesos

Al meu pobre entendre això confirma, una vegada més, la submissió al centralisme barceloní en acceptar (al seu moment) una normalització feta sols pensant amb el número de població i no amb la puresa de l'idioma.

Valoració:-2menosmas
Per barrufet, fa 12 mesos

-Aqui a Catalunya era lo habitual parlar el "salat" quant el rey Jaume I va conquerir les Illes Balears, pero per desgracia s´ha anat perdent per l´influència del castellà , degut a les constants migracións de gent castellana arribades a Catalunya i no més es parla (cada vegada menys i per la gent gran) en algúns pobles de Girona, (Bagur, Ampúries, etc).
-Per el contrari a Les Balears al quedar més temps aillades de l´influència castellana s´ha mantingut ferm el article salat.

Valoració:7menosmas
Per M, fa 12 mesos

Un article molt interessant. Moltes gràcies.
I també gràcies a Joan-Lluís Monjo i Mascaró, per facilitar aquesta adressa web.

Valoració:11menosmas
Per Pep Escrivà, fa 12 mesos

Molt interessant per conéixer la influència de la repoblació mallorquina del segle XVII en terres valencianes.

Valoració:11menosmas
Per Joan-Lluís Monjo i Mascaró, fa 12 mesos

Moltes gràcies pes vostre interès.



Heu de saber que aquest llibre es pot descarregar en pdf



https://www.avl.gva.es/documents/31987/55086/guia_parlar_de_sa.pdf

Valoració:18menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente