algo de nubes
  • Màx: 20.5°
  • Mín: 11.24°
11°

'Els mallorquins a l'Olimpíada que no fou', una història de pel·lícula

Si l'odissea que varen viure els més de 600 mallorquins que havien de participar a la Olimpíada Popular de Barcelona del 1936, s'hagués esdevingut als Estat Units, se n'haurien fet desenes de pel·lícules i sèries de televisió.

De moment, acaba de publicar-se un llibre que narra aquella epopeia: 'Els mallorquins a l'Olimpíada que no fou' de Pau Tomàs Ramis, que va merèixer el Premi Mallorca d'Assaig de l'any passat.

L'Olimpíada Popular de Barcelona

L'Olimpíada Popular de Barcelona havia de ser un esdeveniment esportiu de caràcter antifeixista, alternatiu als Jocs Olímpics de Berlín de 1936, que finalment no es va dur a terme a causa de l'inici de la Guerra Civil espanyola.

Estava previst que l'Olimpíada Popular començàs el 19 de juliol de 1936 i havia de durar una setmana, fins el 26 de juliol.

Davant l'evidència que la preparació dels Jocs de Berlín s'orientava cap a aprofitar l'esdeveniment per apologia del nazisme i dels seus valors racials i militars, es varen produir protestes a nivell mundial, però finalment el COI va mantenir la celebració dels Jocs a Berlín. Barcelona va decidir organitzar una celebració alternativa, l'Olimpíada Popular, amb l'objectiu de recuperar el veritable esperit olímpic, la pau i la solidaritat entre les nacions, tot el que s'estava negant en l'organització dels Jocs de Berlín amb la complicitat del COI.

Més de 600 mallorquins cap a Barcelona

A Mallorca s'havia creat un comitè amb l'objectiu de promoure i organitzar la participació de mallorquina a aquella Olimpíada Popular. Es va organitzar una expedició formada per esportistes (futbolistes, atletes, boxadors, ciclistes...) i també agrupacions culturals com grups de ball popular, música coral, orfeons i altres expressions de la cultura popular.

L'expedició va partir de Palma en vaixell, el 18 de juliol de 1936. A Mallorca, tot just començaven a arribar notícies d'un aixecament militar, per la qual cosa, algunes persones que havien de desplaçar-se a Barcelona decidiren quedar a Mallorca (com va ser el cas d'Aurora Picornell).

Aquell 18 de juliol l’expedició mallorquina s’embarcà en el vaixell Ciudad de Barcelona. Al moll de Palma el comiat va ser apoteòsic, amb crits, cants, cançons revolucionàries i punys enlaire.

Una aventura increïble

Quan el vaixell arribà a Barcelona, els viatgers no varen poder desembarcar pel caos que hi havia. El vaixell va posar rumb cap a Mallorca, però quan eren a tocar de sa Dragonera, reberen un avís que a Mallorca havia triomfat el cop d'estat i que els feixistes els esperaven al port de Palma. De nou, mitja volta i cap a Barcelona de nou. Els mallorquins varen romandre al vaixell. A partir d'aquí, les històries d'aquells esportistes o membres d'agrupacions culturals, agafen dimensions d'aventures increïbles: alguns participaren a la Guerra, a la fugida cap a Catalunya Nord, camps de concentració i Segona Guerra mundial... alguns se sumaren a participar amb les Milícies Ciutadanes, altres es varen apuntar a formar part de l’expedició del capità Bayo cap a Mallorca.

Pau Tomàs ha compilat la història d'aquelles dones i homes en un llibre apassionant que recupera una història marcada per la guerra i l'aïllament familiar. Uns esdeveniments que varen marcar per tota la vida molts dels participants i que implicaren el no retorn d'alguns, però que suposaren la consecució de la lluita per la pau, la solidaritat i la llibertat, valors que de forma frontal pretenia transmetre aquella Olimpíada Popular.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Pau, fa mes de 2 anys

Moltes gràcies per la referència i la ressenya del llibre “Els mallorquins a l’Olimpíada que no fou”. Va ser un treball apassionant fer-ne la recerca d’informació i testimonis i esper que el resultat us sigui de gust. Des de que vaig conèixer la història sempre he pensat, tal i com diu l’article, que quan algun director o guionista de cinema la conegui i s’atreveixi sortirà una pel.lícula impressionant.
Gràcies a tots els que ja teniu o heu llegit el llibre i, també, als futurs lectors. Us hi asseguro una història plena d’emoció i fets increïbles.

Valoració:7menosmas
Per TSF, fa mes de 2 anys

En el centre de la plaça Espanya de Barcelona hi ha un monument amb una flama encesa, en memòria d'aquestes olimpíades populars que mai es van arribar a celebrar, però la seva torxa segueix encesa en record de tots els seus atletes que en comptes de participar en unes olimpíades van haver de participar en una guerra civil de la qual molts no van tornar.
Aquest llibre em sembla un bonic reconeixement a tots ells, me'l compraré

Valoració:14menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente