algo de nubes
  • Màx: 29°
  • Mín: 23°
23°

Aquest dijous es presenta a Can Alcover el llibre 'D’Astèrix a Tintín. La difusió del còmic francobelga a través de l’Editorial Bruguera'

185947

Aquest dijous, a les 19.30 hores, es presenta a Can Alcover de Palma, el llibre 'D’Astèrix a Tintín. La difusió del còmic francobelga a través de l’Editorial Bruguera' (1967-1986), d’Antoni Marimon Riutort, editat per Lleonard Muntaner Editor.

A l'acte hi intervendran Carles Santacana Torres, catedràtic d'Història Contemporània de la UB i prologuista del llibre; Joan Miquel Morey, membre del Clúster de còmic i nous mèdia a Mallorca i Antoni Marimon Riutort, autor de l'obra.

L'acte serà moderat per l'editora Maria Muntaner i també està previst que clogui l'acte el regidor d'Educació i Política Lingüística de l'Ajuntament de Palma.

D’Astèrix a Tintín

Després de la Segona Guerra Mundial, el món francòfon va esser capaç de crear algunes de les icones més populars de la moderna cultura de masses. En són exemples Tintín, Astèrix, Lucky Luke, Els Barrufets i Espirú. A més, el còmic francobelga també va produir un conjunt de personatges de culte, com El teniente Blueberry, Comanche, Bob Morane, Michel Tanguy o Barbarroja, que figuren entre les millors creacions de tota la història de l’anomenat novè art. En aquest llibre s’analitza la transmissió d’aquests productes culturals, sorgits a l’Europa occidental democràtica i desenvolupada, al sud dels Pirineus, on encara persistia la dictadura franquista, amb la censura i les tensions entre els sectors més modernitzadors i els reaccionaris que volien mantenir a tota costa les essències del Movimiento. Però, a partir de 1967, l’Editorial Bruguera, un gegant empresarial barceloní, va difondre massivament bona part de la producció francobelga. D’aquesta manera, els infants, joves i adults del tardofranquisme varen poder conèixer uns referents de ficció que sovint traspuaven valors democràtics i actituds força allunyades de l’Espanya del nacionalcatolicisme. La gran qualitat d’aquests còmics també contribuí a dignificar un mitjà que aleshores tot just començava a esser revaloritzat per escriptors i investigadors com Terenci Moix, Antonio Martín, Antonio Lara o Luis Gasca.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris