La Conselleria de Fons Europeus, Universitat i Cultura, a través de la Direcció General de Cultura, celebra el Dia Internacional dels Arxius amb una peça audiovisual que mostra les interioritats de l’Arxiu del Regne de Mallorca i els seus principals fons documentals.

L’Arxiu del Regne de Mallorca, amb origen el 1851, custodia fons d’orígens molt diversos pel que fa a la seva procedència, titularitat o règim jurídic, que sumen més de 150 fons documentals i col·leccions que es tradueixen en uns 11.000 metres lineals de documentació.

L’inici del relat documental que custodia parteix de les institucions sorgides a partir de 1230, després de la conquesta de Mallorca per Jaume I, i consolidades durant el segle XIV a Mallorca, les quals anaren produint un volum important de documentació i acumularen els repertoris de privilegis i franqueses obtinguts pel regne des de 1230. Tot això va generar la necessitat de constituir un Arxiu de la Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca, que és el precedent més antic i el nucli primitiu del que actualment coneixem com Arxiu del Regne de Mallorca. El dipòsit va quedar ubicat a la mateixa Casa de la Universitat.

El Decret de Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca va significar la supressió de la Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca i l’establiment d’un Ajuntament de regidors amb funcions reduïdes només a l’àmbit de la capital. Amb aquestes decisions l’Arxiu de la Universitat podia donar-se per tancat, encara que algunes de les seves sèries van continuar sota l’organigrama del nou Ajuntament a causa de la continuïtat d’institucions com l’Executor o la Universal Consignació.

L’any 1838 es creà la Diputació Provincial de les Balears, la qual es va fer càrrec de l’arxiu estatal sota la direcció de Josep Maria Quadrado. Des d’aquest moment, el centre inicià una política de creixement, de forma que s’incorporaren progressivament els arxius de pràcticament la totalitat de les institucions responsables de l’Administració de Mallorca i de les Illes Balears des de 1230, com també algunes d’eclesiàstiques. A tot això s’ha d’afegir l’ingrés de fons particulars de diversa procedència.