El Fons Matilde Escalas (Palma, 1870 – 2 de febrer de 1936) és un dels pocs formats per un corpus d’una dona compositora. Enguany surt a la llum amb la recuperació de la seva música enregistrada i també amb diversos concerts en viu arreu de Mallorca.
El disc, amb obres per a veu i piano, es presentarà mitjançant concerts interpretats pel tenor José Manuel Sánchez i el pianista Francesc Blanco:
- 11 de juny a les 19.30 h al Teatre Principal de Santanyí
- 12 de juny a les 18 h al Centre de Cultura de Sa Nostra de Palma
- 13 de juny a les 12 h al pati de l’Ajuntament de Pollença
- 18 de juny a les 19 h al centre Sa Congregació de sa Pobla, patrocinat per l'AETIB.
- 20 de juny a les 19.30 h a l'edifici Polivalent de Campos
- 26 de juny a les 20 h a la Parròquia de sant Bartomeu de Sóller
La compositora Matilde Escalas i Xamení
Va ser una compositora, intèrpret i pedagoga palmesana. La seva imatge ha quedat reflectida en el quadre de Santiago Rusiñol 'Miss MacFlower'.
Filla de l'apoderat de banca Jaume Escalas, i de Rosa Chamení, va ser educada en el si d’una nombrosa família, en un ambient musical i cultural molt refinat.
Començà a estudiar música a Palma però, havent mostrat ja de petita grans aptituds per a la música i l’art, els pares la varen enviar a Barcelona per a ampliar la seva formació i al 1882 ja estudiava composició amb Felip Pedrell. S’integrà en l’ambient inquiet i bohemi de la Renaixença, i conegué Isaac Albéniz i la colla d’artistes que l’envoltaven. Visqué també a París, on conegué Eric Satie i sembla que publicà aleshores algunes de les seves obres.
Després, Matilde Escalas féu llargues estades a la residència familiar de Santanyí als estius, mentre passava els hiverns a Palma, on es relacionava amb els ambients culturals illencs i feia concerts per a grups reduïts d’amics. El 1914 va rebre el nomenament provisional de professora de música a l’Escola Normal de Mestres de Palma.
Pertanyé a la prolífica generació de compositores del Modernisme. Com a pianista tenia un altíssim nivell professional, però com a compositora, malauradament, se n’ha conservat poca obra manuscrita o publicada. Part de l’obra de Matilde Escalas es perdé en l’incendi de la casa del seu germà durant la Guerra civil i, de les obres que va compondre, només se’n conserven unes cinquanta partitures, tant manuscrits com edicions, més alguns originals d’obres editades. L’obra conservada –cançons per a veu i piano, i obres per a piano sol, amb influències de primer italianes i posteriorment franceses– mostra un estil vocal proper a l’operístic italià o bé d’inspiració popular en les peces de piano, d’acord amb els principis estètics establerts pel mestre Pedrell que després continuarien Albéniz i Granados.
