La consellera de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística del Consell de Mallorca, Bel Busquets, ha presentat aquest divendres els resultats de l'estudi preliminar de la càrrega del derelicte tardoromà de ses Fontanelles, que s'ha constatat que portava quatre tipus d'àmfores diferents, una de les quals és la primera que es veu a tot el món i que durà el nom de 'ses Fontanelles 1'.

Així ho ha anunciat el cap de la secció d'Arqueologia de la Direcció Insular de Patrimoni, Jaume Cardell, qui també ha destacat el fet que s'han recuperat parts del vaixell descobert a Palma, que permeten realitzar estudis sobre l'arquitectura naval.

Busquets ha explicat que a partir de la recerca es podrà conservar millor tot aquest material i també es podrà divulgar i transferir el coneixement entorn d'aquest derelicte i la seva càrrega. Així mateix, ha ressaltat que «aquesta troballa traspassa l'àmbit insular i situa Mallorca en un lloc importantíssim quan les recerques de l'època tardoromana, tant quant a comerç com costums d'alimentació, entre altres aspectes».

Segons Cardell, el derelicte de ses Fontanelles, està conformat gairebé íntegrament, per àmfores de transport. Sense descartar que pogués transportar algun altre tipus de producte que per les seves característiques no s'hagi conservat.

Quant a l'estudi tipològic de les àmfores, s'han pogut identificar 249 peces, el contingut és bàsicament de garum encara que també d'oli i en menor quantitat de vi, vinagre o productes derivats del raïm, per a la conservació d'olives. Les àmfores estaven estibades en el vaixell naufragat amb sarments de vinya i de canyís.

Des del punt de vista tipològic són especialment abundants les Almagro 51 c. que, en relació amb el seu contingut, les inscripcions pintades indiquen que es tractaria de liquamen, un producte equiparable al garum elaborat amb peixos de petites dimensions.

També són importants les recerques que situen la procedència del vaixell en la zona de Cartagena, ja que es tractaria del primer derelicte carregat amb salaons de l'àrea de Cartagena, la qual cosa obre una nova línia de recerca en relació amb l'economia hispanoromana .

Després de l'estudi s'ha constatat l'excepcionalitat de la quantitat de 'tituli picti' conservats, una quarantena, que conformen la col·lecció més àmplia coneguda en àmfores hispàniques d'època tardorromana. Així, la combinació de les inscripcions al·lusives al contingut i l'anàlisi de les restes físiques és una oportunitat per a investigar sobre l'alimentació i la cuina en el món antic.