Maria Barbal i Farré és la guardonada amb el 53è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes que Òmnium Cultural atorga ininterrompudament des de l’any 1969. El premi s’entrega cada any a persones que, per la seva obra literària o científica en llengua catalana, i per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, han contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans.

La narradora és una de les escriptores més traduïdes de la literatura catalana i amb la seva icònica 'Pedra de tartera' «ha marcat moltes generacions», com ha destacat el vicepresident Marcel Mauri. Barbal, visiblement emocionada, ha agraït el guardó i ha reconegut que «aquesta alegria d’avui fa balança amb la meva preocupació en uns temps plens de dificultats, amb una profunda crisi i una amnistia que encara no ha arribat per a Jordi Cuixart ni als nostres polítics exiliats i empresonats». «És delirant que s’empresoni el pensament», ha afegit Barbal.

«No és un dia fàcil, és un dia d’alegria però de profund enuig perquè per quart any, i per molt poques hores, el president d’Òmnium no pot anunciar en persona el guardó més prestigiós de les lletres catalanes», ha dit Marcel Mauri, vicepresident de l’entitat, qui ha assegurat que aquest guardó a Maria Barbal «ens demostra que la literatura catalana és comparable a qualsevol literatura europea i mundial i prestigia el propi Premi d’Honor». Des de la presó de Lledoners, i a través d’un vídeo, el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, ha lloat Barbal com una persona «referent, símbol de perseverança, autodidacta i compromesa» amb la llengua i la cultura catalanes: «Quin millor símbol per a aquests temps en què estem vivint, en què sembla que a molts la paraula els fa nosa, els molesta, i per això la voldrien silenciada, que una dona com Barbal». Cuixart també ha considerat que el seu reconeixement és un «testimoniatge de totes aquelles dones que han lluitat per fer de les lletres catalanes aquesta eina, aquesta arma de cohesió social, de transformació i de lluita». «Davant la repressió i la injustícia, més cultura i seguim enfortint el Premi d’Honor», ha sentenciat Mauri tot citant Jordi Cuixart.

Cuixart, que porta 1.234 nits empresonat injustament, va poder comunicar el Premi d’Honor a Barbal personalment per primer cop des que va ser empresonat el 16 d’octubre de 2017. No obstant això, la revocació del tercer grau penitenciari ha impossibilitat la seva presència durant la roda de premsa d’aquest dimecres.

Maria Barbal ha volgut tenir un record per Mercè Rodoreda, la primera dona que va guanyar el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, i Teresa Pàmies, la segona. La narradora, que va ser professora de català d’Òmnium durant els anys 70 i va aprendre la llengua de manera autodidacta amb més de vint anys, ha recordat que «el català no només pertany sortosament als lletraferits» i demana fer-lo servir en el dia a dia: «és la millor manera de fer-lo viure i que qui no el coneguin se sentin acollits». «Si fem invisible el català en el dia a dia, no serà prou que les persones de lletres escrivim belles històries».

La guardonada

Maria Barbal és una de les novel·listes més destacades de la literatura catalana contemporània que ha sabut conservar un públic lector fidel molt ampli que ha ultrapassat les fronteres i ha entrar amb força en la literatura europea. La seva obra s’ha traduït a més d’una quinzena de llengües. Nascuda a Tremp, compta amb una extensa obra formada per novel·les, contes, articles a premsa i participacions en obres col·lectives, entre d’altres. L’emblemàtica 'Pedra de tartera', Premi Joaquim Ruyra 1985, s’ha adaptat en diverses ocasions al teatre i la novel·la està traduïda a una dotzena de llengües, entre les quals, el castellà, l’italià, el suec, l’alemany, i l’hebreu…'Pedra de tartera', juntament amb 'Mel i Metzines' i 'Càmfora', formen el batejat com a Cicle del Pallars. Les obres de Barbal ens parlen sobre migracions, l’èxode rural, del camp a la ciutat, el desarrelament, amb la Guerra Civil i la repressió com a rerefons. Els seus darrers llibres se situen en un entorn més urbà per parlar de l’emigració, com a 'Carrer Bolívia', o la bellesa i el pas del temps, a 'Bella edat' i 'Emma', entre d’altres.

A banda del Premi Joaquim Ruyra l’any 1085 per 'Pedra de tartera', Maria Barbal també ha estat guardonada amb el Premi Crexells per la mateixa obra; el Premi Nacional de Literatura i el Crítica Serra d’Or l’any 1993 per 'Càmfora'; va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalit de Catalunya l’any 2001; el Prudenci Bertrana per 'País íntim' el 2005; el Premi Jaume Fuster, que concedeix l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) el 2009 al conjunt de la seva obra; Premi Trajectòria de la Setmana del Llibre Català el 2010; i el 53è Premi Josep Pla per 'Tàndem' aquest 2021, entre d’altres guardons.

El veredicte del jurat

El jurat, a qui la dramaturga Marta Buchaca ha posat veu, ha destacat que el guardó s’atorga a Barbal per «haver creat, a través de la seva escriptura, un espai literari i una veu pròpia, un estil contingut i essencial que proporciona a la seva prosa un gran to poètic, sempre al servei de la versemblança». També se li fa el reconeixement per «la composició de tot un univers que arrenca d’un compromís amb la realitat», que comença amb un rerefons autobiogràfic en els seus primers llibres «donant-nos una visió crítica del món rural del Pallars i de la decadència de la societat agrària, i que ha anat traçant un recorregut per la història del país, fent una crònica del temps que li ha tocat viure amb una visió personal».

El jurat del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes posa en valor com Maria Barbal, a través de la ficció, «ens mostra la crisi de la societat tradicional de muntanya i la transformació econòmica que força la migració cap a les ciutats a partir d’uns personatges que tenen un món interior ric i una gran profunditat psicològica».

L’acte de lliurament

Maria Barbal rebrà el guardó del Premi d’Honor, obra d’Ernest Altés, en l’acte de lliurament que tendrà lloc el 7 de juny. El còdol, enguany, «no serà un còdol», ha explicat Barbal, «serà una pedra de tartera o una petita pedra plana de pissarra, el domini mineral més freqüent al Pallars, el meu petit país». L’acte serà un homenatge a la persona guardonada i girarà al voltant de la seva figura, tant pel que fa a l’àmbit artístic com del contingut de la seva obra. L’objectiu de l’acte és, igual que el mateix Premi, divulgar l’obra i la trajectòria del premiat d’honor.

El Premi d’Honor de les Lletres Catalanes és un dels màxims reconeixements a la trajectòria d’una persona que, perla seva obra literària o científica escrita en llengua catalana i per la importància i exemplaritat en la seva tasca intel·lectual, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans.