El Museu Picasso a Màlaga presenta a partir d'aquest dimecres, 27 de gener, l'exposició 'Miquel Barceló. Metamorfosi', que pren el seu nom del relat de Franz Kafka publicat en 1915, amb prop de 100 obres realitzades entre 2014 i 2020 que podran contemplar-se fins el mes vinent de setembre.
Després de més d'una dècada d'absència a Màlaga l'artista reuneix en exclusiva una selecció d'obres realitzades en els últims anys: 30 ceràmiques, 13 pintures, 42 aquarel·les, sis quaderns de viatge i una petita escultura; així com una instal·lació composta per set bronzes de gran grandària que s'han instal·lat al pati central del museu. Serà la segona vegada, després de l'exposició de Prince l'any 2012, que el Museu Picasso malagueny dedica una exposició a un artista viu contemporani.
La mutació, la mobilitat i la transició són algunes característiques pròpies en l'obra de l'artista mallorquí, el món creatiu del qual verifica una permanent metamorfosi des del principi de la seva trajectòria. El pas del temps i l'alquímia dels materials destaquen com a elements del fil conductor d'aquesta mostra que compta amb la col·laboració de Fundació 'la Caixa'.
Comissariada per Enrique Juncosa, aquesta exposició posa l'atenció en la condició cultural transhumant de l'artista, alhora que suposa un plantejament crític de la creació entesa com a projecte de progrés il·limitat: cadascuna de les seves obres ens porta a una altra, en un procés de reinvenció cíclica. Partint de la realitat que mira, viu, llegeix i imagina les representacions inclouen matisos sociològics o ecològics, al mateix temps que expressen una apassionada vida interior.
La seva obra ha estat exposada en institucions de tot el món com el Museu de Prado, Madrid; el Musée du Louvre, Paris; o la Galleria Nazionale d'Art Moderna, Roma, entre altres. Igual que per a Pablo Picasso, també per a Barceló la ceràmica, la pintura o el dibuix són variacions, experiments d'un tot.
«Cada obra és experimental, cada obra és un assaig per a una altra, que no existirà probablement mai, i això crec que és tan vàlid per a la meva pintura com per a la meva ceràmica o per a qualsevol cosa que surti de la meva mà», afirma el mallorquí que el que ha rebut de Picasso és «una espècie d'influència genèrica, una manera de relacionar-se amb la vida, una manera d'estar en el món».
