Bernat Vidal i Tomàs (Santanyí, 1918 – Palma, 1971), va ser novel·lista, historiador, poeta, investigador històric i dinamitzador cultural. Apotecari de professió, va ser l'autèntic patriarca de la denominada 'Escola de Santanyí', de la qual també en formen part, entre altres, Blai Bonet i Llorenç Vidal. L'any 1962, va ser un dels socis fundadors de l'Obra Cultural Balear.
Bernat Vidal i Tomàs exercí un reconegut mestratge sobre els poetes mallorquins de la primera i de la segona promoció de postguerra. Escriví dos llibres de narrativa, Memòries d'una estàtua (1953) i La vida en rosa (1958), i diverses monografies històriques, entre les quals destaca Consolació, recull de documents i notícies sobre el santuari de Santanyí (1949).
La seva producció poètica, inclosa per Manuel Sanchis i Guarner a l'antologia 'Els poetes insulars de postguerra' (1959), fou recollida en un volum pòstum titulat 'El viatger' (2002). Deixà inacabats els seus projectes d'una història de Santanyí i d'una història política del segle XIX a Mallorca. El 1976 l'Ajuntament de la Vila li va dedicar un carrer i l'any 1982 el va declarar fill il·lustre de Santanyí.
En el marc del centenari del seu naixement, s'han promogut diversos actes i iniciatives per recuperar la figura de Vidal i Tomàs.
L'Ajuntament de Santanyí acaba de publicar el catàleg 'Una vida per a la cultura, Bernat Vidal i Tomàs. Centenari del seu naixement (1918 – 2018)' que serveix per tancar el conjunt d'iniciatives d'homenatge a l'il·lustre santanyiner.
En aquest documental podeu repassar la vida i obra de Bernat Vidal i Tomàs:
Es 4 de març del 1964 fou un dia negre en sa nostra història perquè es interessos d'uns pocs llevaren d'enmig es tren de Santanyí. Va ser com una bomba d'Hiroshima damunt es nostre patrimoni (sa supressió, quasi quatre anys més tard, de sa de Felanitx va ser com sa de Nagasaki).
Idò en Bernat Vidal i Tomàs, juntament amb altres quatre, en què figuraven en Perico Pomar i en Rafel Coll, cap d'estació, formà devora es darrer tren (un Ferrostahl format per automotor i remolc) en sa foto de sa impotència, que no he pogut trobar a sa internet però que surt en es llibres "La iarda mallorquina" (pàgina 33) i "El ferrocarril a Mallorca. La via del progrés" (pàgina 170), tots dos d'en Nicolau S. Cañellas Serrano. Allà també hi era