algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 12°
13°

[VÍDEO] Biel Majoral canta 'Jo soc català' en l'acte de lliurament de la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya

Aquest dilluns s'ha fet l'acte de la Medalla d?Or de la Generalitat de Catalunya, la màxima distinció honorífica que atorga l?Executiu, a la mestra i pedagoga Maria Teresa Codina i al cantautor, escriptor i polític Lluís Llach.

L?acte de lliurament s?ha celebrat al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat i ha estat encapçalat pel 131è president de la Generalitat, Quim Torra; el vicepresident del Govern i conseller d?Economia i Hisenda, Pere Aragonès, i la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó.

Després del lliurament de les medalles, el 131è president de la Generalitat ha destacat «la humilitat» com un tret comú dels dos guardonats, «una humilitat que vol dir, a la vegada, esforç constant, insistència, abnegació, constància, determinació, i voluntat d?excel·lència». «Les persones com Codina i Llach saben que la única sortida certa és fer la feina sempre ben feta, el millor que pots», ha assenyalat Torra.

De Maria Teresa Codina, Torra ha destacat que «ha impulsat els projectes més complicats en els llocs més difícils». Ha recordat que «no ha defallit quan calia plantar cara a l?adversitat i ha estat al costat dels més desvalguts i ho ha posat al servei del país. Són les millors lliçons d?una mestra», ha asseverat. De Lluís Llach, el 131è president de la Generalitat ha posat de relleu «el seu optimisme, tenacitat i les ganes de tirar endavant passi el que passi». També n?ha destacat el seu «esperit de ciutadania» i que «batalla contra el totalitarisme, la repressió en el sentit més ampli i en el més concret i el pessimisme».

Després de rebre la medalla d?or, Maria Teresa Codina ha pronunciat unes paraules d?agraïment, durant les quals ha afirmat que sempre ha valorat i prioritzat «l?escola per a tots i l?educació per a cadascú», perquè tots els infants estiguin escolaritzats a l?edat que els correspon i assumint el repte de la diversitat. En el seu torn, Lluís Llach ha reivindicat que «ningú no s?ha d?avergonyir per ser un nacionalista per l?alliberament nacional».

La Medalla d?Or de la Generalitat de Catalunya és la màxima distinció honorífica que atorga l?Executiu. Es va crear l?any 1978 per a distingir aquelles persones que hagin prestat serveis eminents i extraordinaris a Catalunya en els àmbits polític, social, econòmic, cultural o científic.

L'acte ha comptat amb l?actuació musical de Biel Majoral i Jordi Majoral que han interpretat 'Jo soc català', una de les cançons més conegudes del disc 'Temps, temps, temps' sobre un poema de Pere Capellà.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per Neus, fa 12 mesos

La meva llengua, cultura, història, literatura, és el cordó umbilical que m’uneix als meus avantpassats. Jo, meus pares, avis i besavis tenen arrels en apuesta terra i que amb orgull es diu que som una terra d’acollida. Fem nostro aquest llegat. Es tant el que tenim. Estimem les Illes.

Valoració:0menosmas
Per no falla, fa 12 mesos

A un tal Fanoi:



Tú, y los de te tu cuerda, lo que buscáis es que los que no piensan como tú no tengan voz. Como piensan de manera diferente, hay que cortarles la palabra. Y mejor la lengua. Muerto el perro, muerta la rabia. Sin rival ni oponente, siempre tengo razón. No falla. Y si fan oi, déjalos.
Foraster, en minúscula. No es "a norris", es a orris.

Valoració:-3menosmas
Per Fanoi, fa 12 mesos

No sé perque publiquen segons quins escrits. Son malifetes d'uns ultres que només cerquen embrutar, molestar i que per perjudicar el més possible, escriuen en Foraster. I si no els aturen els peus, aviat sera pitjor que La Hora de l'Ultra. I tota la feina que esta fent l'equip de redactors i publicistes, enlloc de donar els seus fruits s'en anira tot a norris, que és el que cerquen.



Valoració:4menosmas
Per Bobby, geu, fa 12 mesos

Cuando el "transcriptor" huele carnaza en corral ajeno, pero próximo, saca al doberman del baúl de los recuerdos para acojonar al personal. Un impresentable, que no aporta nada de nada. Retales de otros que provocan hilaridad. Siempre lo mismo, una y otra vez.

Valoració:-13menosmas
Per De Salses a Guardamar, fa 12 mesos

"La proposta de Guia recull, així mateix, una llarga tradició d'ús ample del significant Catalunya. Com a exemple paradigmàtic, el mallorquí Gabriel Alomar es referia a 'tota la Catalunya' com a agrupació de la Catalunya continental i la Catalunya insular, tal com recull Gregori Mir en el llibre 'Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca'."
(Viquipèdia, article "Digueu-li Catalunya")



Aquí teniu la proposta de Josep Guia:
http://in.directe.cat/documents/digueu-li_catalunya.pdf

Valoració:2menosmas
Per Biel, fa 12 mesos

"1923: La nostra parla
La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans,[...].



Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares."



(Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012)



Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Vicenç Ferrer, Ferran Valentí, Jaume Cadell, Calixt III, Marià Aguiló, Felip Curtoys i Valls, Josep Lluís Pons i Gallarza, Jeroni Rosselló, Josep Tarongí, Benvingut Oliver i Esteller, Josep Miquel Guàrdia, Ramon Picó i Campamar, Lluís Martí, Antoni Vicens Santandreu, Joan Torrandell, Nicolau Primitiu Gómez Serrano, Estanislau Aguiló, Miquel Duran, Miquel Costa i Llobera, Joan Estelrich, Eduard Martínez Ferrando, Antoni Maria Alcover, Pere Oliver i Domenge, Llorenç Riber, Miquel Ferrà, Antoni Salvà, Joan Pons i Marquès, Isidor Macabich, Francesc de B. Moll, Marià Villangómez, Gabriel Alomar, Alexandre Jaume, Francesc de S. Aguiló, Pere Ballester, Tudurí Garcia, Joan Timoner i Petrus "Menorquit", Víctor Major, Emili Gómez Nadal, Carles Salvador, Pere Capellà, Joan Fuster, Llorenç Planes, Gregori Mir, Blai Bonet, Josep Maria Llompart, Nadal Batle, Miquel Bauçà, Baltasar Porcel, Josep Guia, Joan Guasp, Miquel Barceló, Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo", Biel Majoral, Gonçal Castelló, Gabriel Bibiloni, Bernat Joan, Pau Cateura, Antoni Mas i Forners, Joan Lladonet, Jordi Caldentey, Maria Antònia Font, etc.

Valoració:5menosmas
Per arg, fa 12 mesos

1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir:



"Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"




("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)




1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana:



"ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"



("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10)




1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblats en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",



http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html




1390: "Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que 'si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa' se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, 'per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa'. Això demostra que el gentilici 'català' es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus."



("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)



1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".



("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

Valoració:6menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 12 mesos

«¿Som catalans els mallorquins? Qui el negarà, aqueix fet, en no ser un ignorant presumit? Sols una ignorància supina explica que hi hagi pogut haver un periòdic que tractàs de posar en ridícul això dels catalans de Mallorca. El malanat autor hauria fet molt bé d’estudiar una mica lo que s’atreví a ridiculitzar. (…) La nostra nacionalitat és la catalana." Antoni Maria Alcover (1909)




http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:7menosmas
Per Joan Josep Llull, fa 12 mesos

"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]"



Joan Fuster, "Qüestió de noms" (1962)



Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola, dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".

Valoració:4menosmas
Per Visca la Catalunya sencera!, fa 12 mesos

El Principat és part de la Catalunya continental i Mallorca és part de la Catalunya insular; així, tant el Principat com Mallorca som Catalunya; o sigui, que ja hi som.

Valoració:7menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente