El fotoperiodista Jordi Borràs acaba de publicar el seu nou llibre titulat 'La força de la gent'. Borràs recull el testimoni gràfic d'uns dies de mobilització històrics, quan es va fer pública la sentència del tribunal Suprem espanyol contra els líders independentistes catalans on hi va haver accions com el tall de la Jonquera o l'ocupació de l'aeroport, entre d'altres.

Borràs és fotoperiodista i il·lustrador freelance membre del Grup de Periodistes Ramon Barnils. Ha dedicat part de la seva obra professional a investigar l’extrema dreta i el nacionalisme espanyol a Catalunya. Ha publicat diversos llibres, entre ells 'Dies que duraran anys' (Ara Llibres, 2018).

- Que hi trobarem a 'La força de la gent'?

- 'La força de la gent' és, bàsicament, un llibre de fotografies, tot i que hi col·laboren vuit persones que hi escriuen en diferents àrees temàtiques. És a dir, es un llibre fet per ordre cronològic, des de la detenció dels nou membres dels CDR, el mes de setembre de l'any passat, set dels quals han estat empresonats durant mesos, i avui tots en llibertat ja que no s'ha trobat cap dels suposats explosius que suposadament estaven preparant.

El llibre comença allà i hi ha un recorregut que passa pel dia que es fa pública la sentencia del Suprem, el 14 d'octubre, i arriba fins les darreres accions del Tsunami Democràtic el mes de desembre, poc abans d'acabar l'any.

És un llibre de fervent actualitat, quan es va fer l'acció del Tsunami al Camp Nou, ja teníem el llibre maquetat, havíem guardat algunes pàgines per veure que passaria. Es un llibre fet a contrarellotge. Un llibre que parla d'història, perquè estem fent història i transmet el que va passar aquells dies segons el meu punt de vista.

- Ets un fotògraf inquiet, fotografies tot allò que es mou, però, penses que hi ha altres espais que també influeixen en la política que no es veuen?

La lluita que hi ha a Catalunya des de fa molts anys i que els darrers deu anys ha esclatat de manera massiva, té diversos fronts: l'institucional, el dels partits, el del carrer, el sindical, el cultural... la lluita està en totes les fronteres. Precisament, allò que ha fet possible aquest esclat, és la transversalitat. Una victòria, en una lluita com aquesta, s'aconsegueix quan una part molt ampla de al societat la fa possible.

El fet que l'independentisme sigui hegemònic en molts àmbits i que sigui present en molts altres on fa uns anys no hi era, demostra que estam parlant del moviment social més gran que hi ha hagut a Catalunya i, probablement, el més gran d'Europa. Parlam d'un moviment que ha organitzat mobilitzacions de milions de persones en els darrers anys i ho ha fet de manera sostinguda en el temps, cosa que no ha aconseguit cap altre moviment mai.

- Has rebut moltes amenaces i diverses agressions per part de persones i grups d'ultradreta i feixista, com ho aguantes?

- Intent normalitzar aquest tema. És difícil, perquè jo ja no puc anar a cobrir una manifestació d'extrema dreta o espanyolista, però intent treballar-hi des d'altres àmbits o viatjant a altres països per seguir aquest tema. Per exemple, avui per avui, em sent més segur a Alemanya seguint una manifestació de neonazis, que a Barcelona envoltat de suposats constitucionalistes espanyols... cosa que hauria de fer pensar a aquest suposats constitucionalistes...

- El proper dia 26 començarà la taula de diàleg entre els governs català i espanyol, què creus que en podem esperar?

- Jo no n'esper gaire cosa. Qui esperi que l'Estat espanyol obrirà la porta a un referèndum, no coneix gaire l'Estat espanyol. No hi haurà cap concessió en aquest sentit. El fet de renunciar a la via unilateral fa que no tenguis cap mena de força davant l'Estat. L'oferta que pugui fer l'Estat no oferirà cap marge. L'Estat é tota la força coercitiva. L'únic poder de coacció, l'única força que tenim és la gent, per això el llibre es diu 'La força de la gent'.

- Quan vendràs a Mallorca a presentar el llibre?

- Ben aviat, ja ho estam parlant i en tenc moltes ganes.