Francina Armengol i Carles Puigdemont han assistit aquest dijous a la primera Junta Rectora de l’Institut Ramon Llull de forma conjunta, on s’han aprovat el pressupost i el pla d’actuació del consorci per a l’any vinent. A la Junta, el Govern i l’Institut Ramon Llull han començat a perfilar les activitats conjuntes per a 2017, per les quals hi ha pressupostats aproximadament 9 milions d’euros, dels quals les Illes Balears aporten 500.000 euros. Aquesta col·laboració permet als artistes i creadors de les Illes mostrar els seus treballs a l’exterior, en alguns casos consolidant l’èxit de les propostes culturals a altres països. A més, és un canal de difusió de la llengua catalana que comparteixen ambdues comunitats.
A la Junta Rectora també hi han assistit el conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Santi Vila, i la consellera de Transparència, Cultura i Esports, Ruth Mateu, qui ha destacat la bona col·laboració entre els dos governs en el foment de la llengua i la cultura de les Illes. «Tenim clar que l’IRL és el pont que ens permet donar a conèixer a l’exterior la nostra identitat com a poble, a través de les propostes culturals que participen en les activitats.»
Pel que fa a les activitats de 2017, cal destacar que Catalunya i les Illes Balears participen com a convidats d’honor a la Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya, que se celebrarà del 3 al 6 d’abril. Es tracta de la cita més important en l’àmbit internacional per a aquest sector editorial, on per primera vegada no és un país, sinó dues regions, que comparteixen llengua i cultura, les convidades d’honor. De fet, amb tota l’activitat complementària de la fira es donaran a conèixer de manera més àmplia els trets culturals compartits entre Catalunya i les Illes Balears.
Una altra de les fites importants serà la presència balear al Festival Momix de teatre infantil (Kingersheim-Alsàcia, 26 de gener- 5 de febrer). Per al 2017 també es vol iniciar un pla de residències artístiques que permeti l’intercanvi amb socis de Beirut, Xipre o Quebec, entre d’altres.
"1923: La nostra parla
La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà.
Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares."
(Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012)
Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Vicenç Ferrer, Ferran Valentí, Jaume Cadell, Calixt III, Marià Aguiló, Felip Curtoys i Valls, Josep Lluís Pons i Gallarza, Jeroni Rosselló, Josep Tarongí, Benvingut Oliver i Esteller, Josep Miquel Guàrdia, Ramon Picó i Campamar, Lluís Martí, Antoni Vicens Santandreu, Joan Torrandell, Nicolau Primitiu Gómez Serrano, Estanislau Aguiló, Miquel Duran, Miquel Costa i Llobera, Joan Estelrich, Eduard Martínez Ferrando, Antoni Maria Alcover, Pere Oliver i Domenge, Llorenç Riber, Miquel Ferrà, Antoni Salvà, Joan Pons i Marquès, Isidor Macabich, Francesc de B. Moll, Marià Villangómez, Gabriel Alomar, Alexandre Jaume, Francesc de S. Aguiló, Pere Ballester, Tudurí Garcia, Joan Timoner i Petrus "Menorquit", Víctor Major, Emili Gómez Nadal, Carles Salvador, Pere Capellà, Joan Fuster, Llorenç Planes, Gregori Mir, Blai Bonet, Josep Maria Llompart, Nadal Batle, Miquel Bauçà, Baltasar Porcel, Josep Guia, Joan Guasp, Miquel Barceló, Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo", Biel Majoral, Gonçal Castelló, Gabriel Bibiloni, Bernat Joan, Pau Cateura, Antoni Mas i Forners, Joan Lladonet, Jordi Caldentey, Maria Antònia Font, etc.
Cadascun
d'aquests
és
un
lladre,
segons
na
"Bel".