A tots els miserables espanyols que qualifiquen el català i el basc de "lenguas muertas", els deu haver fet feliços que en Bernardo Atxaga a aconseguit aquests èxits mundials escrivint en basc.

Dons obriu les orelles de porc que teniu i escoltau aquesta altra:

En Jaume cabré va publicar, a la primeria del nostre decenni, el llibre (naturalment en català) Jo Confesso, que ha estat un bestsèller a tot Europa i en bona part als Estats Units.

Vejau què en diu la viquipèdia:

"Traduccions[modifica | modifica el codi]

El llibre es va traduir el 2011 a dues llengües: l'alemany, Das Schweigen des Sammlers (El silenci del col·leccionista) per Kirsten Brandt i Petra Zickmann, i el castellà, Yo confieso (Jo confesso) per Concha Cardeñoso Sáenz de Miera.[10] Posteriorment, s'ha publicat en italià Io confesso traduïda per Stefania Maria Ciminelli, en Neerlandès, De Bekentenis van Adrià (La confessió d'Adrià) per Pieter Lamberts & Joan Garrit, en Polonès Wyznaję (Jo confesso) per Anna Sawicka. L'obra s'ha publicat també en francès, danès, noruec, hongarès, romanès, xinès, anglès,[11] turc i portuguès.[12] El 2014 se'n va publicar una edició traduïda a l'anglès Confessions.[13]

Llista de les editorials europees responsables de les traduccions de Jo confesso: Destino (llengua castellana), Suhrkamp (Alemanya), Signatuur (Països Baixos), Rizzoli (Itàlia), Actes Sud (França), Marginesy (Polònia), Libri Könyvkiadó (Hongria), Turbine Forlaget (Dinamarca), Cappelen Damm (Noruega), Institute of Dialog and Communication (Albània), Tinta da China (Portugal), Homeward (Taiwan), Alef Yayinevi (Turquia), Ciela (Bulgària) i Azbooka (Rússia).[14]"

Au, espanyols, bavau de ràbia. Prou que ho ha amagat, la premsa espanyola.

Sense sortir de Mallorca, un autor, el nom del qual no diré perquè podria esser agredit per aquestes despulles humanes que pul·lulen per ací ha estat traduït a una desena de llengües europees. I hi fa doblers (que sempre és important).

Vos assegur que cap d'aquests escriptors nostrats no "ofrendan nuevas glorias a España", ni d'estona.

A "un lector".

Obabakoak és un llibre apassionant i molt original. El pots trobar en traducció catalana excel·l3nt.

Tota l'obra del seu autor, Bernardo Atxaga, està traduïda en català i la publica Edicions 62, formant una línia dedicada únicament a aquest autor basc.

N'Atxaga ha vist Obabakoak traduït en moltes llengües del món, ço que li ha donat molts de doblers, cosa sempre interessant.

Moltíssims d'autors espanyols voldrien aconseguir els seus èxits i se'n moren d'enveja.

Sí, Fantàstic, totes les llengües del món són dignes de respecte, però el basc és, particularment, interessant i digne d'admiració.

Diuen que l'estudi de les llengües prevé o alenteix els avanços de l'Alzheimer per l'exercici que fa fer al cervell. Sé cert que, en el cas del basc, aquests efectes benèfics es multipliquen per molt. L'estudi del basc vos fa entrar dins un món desconegut per a nosaltres llatins llatins, és descobrir uns àmbits nous.

Jo el parl un poc, meitat en el parlar de Gernika, meitat euskara batua (o sia basc unificat).

Amics bascs (que en tenc molt i bons), Zorionak, és a dir Bones festes.

M´interessa molt. Hi aniré.
Totes les llengües del món formen part del patrimoni mundial i una llengua tan propera com és el basc, a´ha de mantenir i ampliar. Si s´hagués fet amb els jeroglífics, quanta informació no hauríem perdut!

Sr. Uffff li agraesc el seu comentari. El millor que puc fer per honorar aquestes llengües és llegir "Obabakoak" 1988 (Obaba és nadó o Ustarroz); "Bilbao New York" 2008; Vredaman 2006; "Hestoria Universal de Paniceiros" 2002; "Home sen nome" 2006; "O último día de Terranova" 2015 i molts d'altres llibres com "Eume" 2007. Molt més que altra cosa honorar és estimar l'obra i que així entre dins els nostres somnis, grans portes de la imaginació. Que hi hagi bon cap de setmana per a tots!

Lector: Això que fan aquests feixistes pancastellanistes, no és cap altra cosa que TERRORISME CULTURAL.
I fácilment s'arreglaria, si per opinar s'hagués de donar una sèrie de dades personals, ja que per por a les denúncies i a que s'arribad a fer públic, s'evitaria aquest assejament continu i recurrent que cada dia i a totes hores patim.
Però tots sabem d'on surten aquests desenfeinats i incívics individus.

A Balears sóm catalans, i per això PARLEM, ESCRIBIM I LLEGIM EN CATALÀ.
I davant els gonelles i forasters NO ENS AMAGUEM.

Som Illencs, som catalans !!*!!

Consider sanguinari, sí sanguinari -i aquesta vegada no començ amb Sr. Yuan o Sr. Correu Romanov- titllar de morts, folklòrics o sixenenques les obres d'escriptors com Bernardo Atxaga (1951-), Kirmen Uribe (1970-), Unai Elorriaga (1973-) en euskara, Xuan Bello (1965-) en asturià, Alberto Gracia Trell "ye un escritor en aragonés naixiu de Uesca (1985)", és a dir, un escriptor en aragonès per ja no dir escriptors en galego com Suso de Toro (1956-) o Manuel Rivas (1957-). Inculcar valors de superioritat cultural siguin espanyols -o de qualsevol altra llengua- fa perdre la màgia de entrar dins espais mítics amb la invocació de la paraula secreta i senzilla. Com podran entendre el BASAJAUN, la MARI, el TARTALO, els MAIRUS, l'INGUMA o les LAMIAS sense l'euskara, PANICEIROS sense l'asturià, "Lo Reyal Monesterio de Santa María de Sixena" fundat per la reina aragonesa Sancha el 1188... Facin el favor d'abandonar les sòrdides tenebres dels segles Sr. Yuan o Sr. Correu Romanov a mirin el 2016 tal com és, plural, imprevisible i fascinant.

Para que sirven las lenguas regionales sino para articular el folclore de esas tierras?

Si Espanya fos un país normal, se donarien eines per l'aprenentatge i el coneixement per part de tots, les llengües del seu territori i no just del Castelluf.