El filòleg Joan Veny, 47è Premi de les Lletres Catalanes pel seu «compromís amb la llengua»

El catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona (UB), Joan Veny i Clar, que avui ha estat guardonat amb el 47 Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, és un erudit en l'àmbit de la dialectologia i l'edició de textos i dirigeix des de fa anys amb Lídia Pons l'Atles Lingüístic del Domini Català.

Nascut a Campos (Mallorca) el 22 d'agost de 1932, Veny i Clar va estudiar a la Universitat de Barcelona i també va estar a les de Lovaina i Poitiers, doctorant-se en Filologia Romànica l'any 1956 amb una tesi sobre els paral·lelismes lèxics en els dialectes catalans.

Compromès des de sempre amb la llengua pròpia de les Illes, Veny ha trepitjat el territori i ha emplenat centenars de fitxes, seguint el mestre Joan Coromines, a qui ha qualificat de «gran geni de l'etimologia no només catalana i hispànica, sinó europea i mundial».

Veny, igual com Coromines, és capaç de conèixer com es denomina una determinada paraula a tot el domini lingüístic, de nord a sud, d'est a oest, i no amaga que ha gaudit al màxim «del treball immens de l'estudi de les paraules».

Sempre atent, destaca que ha estat motiu d'alegria trobar «una paraula nova en un petit dialecte» o bussejant per totes les que apareixen de la mà d'altres llengües.

President del Consell Superior del Termcat fins a l'any 2014, ha lloat el treball que duu a terme aquest organisme a l'hora d'incorporar vocables o fer el seu seguiment.

En aquest punt, ha recordat que, quan Pequín va organitzar els Jocs Olímpics l'any 2008, una delegació d'aquella ciutat va viatjar a Barcelona per conèixer el treball del Termcat en el relacionat amb els esports de les olimpíades.

Ocupat per la llengua, també es mostra preocupat pel seu futur, en uns moments que ha qualificat de «difícils».

Encara que no sigui conegut pel gran públic, Joan Veny ha publicat nombrosos articles sobre lingüística catalana, especialment sobre dialectologia, geolingüística, etimologia i contacte de llengües i ha participat en nombrosos congressos internacionals.

És autor de llibres com «Estudis de geolingüística catalana», «Els parlars catalans», «Introducció a la dialectologia catalana» o «Llengua i entorn natural».

No obstant això, és especialment reconegut pel seu treball al capdavant de l'Atles Lingüístic del Domini Català, un programa de recerca sobre la llengua catalana, centrat en la diversitat dialectal, que té com a objectiu el tractament informàtic i la publicació del material lingüístic i etnogràfic procedent de 190 localitats de tot el domini lingüístic.

També presideix des de 1999 l'Atles Linguistique Roman a Grenoble (França), així com la Comissió de l'Estàndard Oral Lèxic, i és codirector de la revista d'Estudis Romànics.

Al Premi d'Honor de les Lletres Catalanes suma la Creu de Sant Jordi de la Generalitat (1997), la Medalla d'Honor i Gratitud del Consell de Mallorca (2001), el doctor honoris causa per la Universitat de València (2008) i el Premi Ramon Llull del govern de les Illes Balears (2009).