Que la història de la llengua catalana està plena de "persecució, prohibicions i menyspreu", i que el model d'administració que ha vigit a Balears en els últims tres-cents anys ha esdevingut una "màquina d'anar introduint el castellà a tots els nivells" són dues de les principals conclusions d'un treball elaborat per un grup d'estudiants del Grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UIB, que versa sobre els efectes lingüístics i polítics que els Decrets de Nova Planta comportaren en la majoria de territoris de la Corona d'Aragó.
Segons s'explica en aquest document audiovisual de més de quinze minuts de durada, un pic closa la guerra de Successió i coronat rei el primer Borbó a la península, Felip V, es dugué a terme una operació d'imitació del model absolutista i centralista francès que no tengué cap pietat amb Mallorca, el País Valencià i el Principat.
Tots aquests eren territoris que s'havien situat del costat dels Àustries en la confrontació, i un pic derrotats es veieren obligats a perdre les seves institucions, lleis i furs com a conseqüència del "dret de conquesta" que s'havia adjudicat Castella. Un argument que alguns esperen que ara, en ple segle XXI i quan es compliran tres centúries de la derrota del Principat, certs sectors castellans voldran tornar a exhibir, especialment per contraatacar el camí sobiranista que últimament ha emprès Catalunya.
Substitució
A mesura que l'explicació històrica avança, comprovam com amb el canvi de rei s'incorpora, a més, la intenció de substituir la llengua que històricament s'havia parlat arreu dels Països Catalans. "Com que l'ocupació militar no era suficient per la castellanització, calia realitzar una colonització administrativa i judicial del poble mallorquí", s'afirma en un determinat moment. L'elecció no havia estat doncs la de la convivència; "es volia baratar l'idioma per la força, eliminar la llengua de soca-rel".
D'aquí el fet que de mica en mica, i en no més de seixanta anys, tots els documents administratius, judicials i fins i tot educatius fossin escrits a Mallorca en castellà, "donant la idea que així la llengua del poble perd el seu valor", apunta un dels entrevistats.
Paradoxalment, com que el 90% del poble encara era analfabet al segle XIX, la llengua resistia amb vigor al carrer, havent perdut tots els àmbits d'ús formals, incloent-hi l'ofici a l'església o l'escriptura per registrar una propietat. Això, malgrat que durant molts anys hi hagués una mena de política de 'bona voluntat' que permetia algunes danses i "quatre poemes en llengua regional", un tractament residual de la idiosincràsia illenca diferenciada, que recorda sorprenentment a l'estratègia de la dictadura franquista en aquesta mateixa matèria.
Repassar d'on venim
En total, set joves estudiants han pres part d'aquest projecte, com a treball final d'una assignatura. L'han bastit sobre entrevistes a docents, filòlegs i historiadors, la majoria de l'institut pobler Can Peu Blanc, i també alguns de la Universitat., i indiquen que aquestes estones els han servit per descobrir coses que no sabien.
Amb aquesta aportació, els alumnes expliquen que volen recordar a la societat en general, i a certs polítics que semblen tenir les idees no massa clares i simplifiquen per desconeixement d'on venim, els fets que marcaren un evident canvi polític i social. Un canvi que tanmateix la llengua suportà, i al qual s'adaptà, pervivint des d'aleshores fins als nostres dies, i per ventura, per molts anys més. Tot plegat, sense voler entrar en prejudicis vers una llengua o l'altra, sinó partint de la història i els esdeveniments en fred.
Hi ha un llibre titulat "la persecució política de la llengua catalana", es un llibre escrit per l'historiador Francesc Ferrer i Gironés, que explica i recull de manera molt detallada i amb tota classe de documentació, tot el procés d'introdució i imposició de la llengua castellana a damunt del poble mallorqui i català, paral.lelament a la persecució i prohibició de la llengua catalana; el llibre cita i publica tot el caramull de lleis que posà Felip V contra mallorquins i catalans, el qual va seguir l'ideari uniformitzador castellà d'Espanya que havia planejat el castellà Comte Duc d'Olivares, uns seixanta o setanta anys abans de les capitulacions de Mallorca i Barcelona davant de les tropes borbòniques. Així mateix també documenta i detalla la mateixa pràctica d'absolutisme politic que patíren el Rosselló, el Llenguadoc, etc... en aquest cas a mans de la la França de Lluis XIV, que també perseguí i prohibí la llengua catalana, i imposà la francesa, fent-la aprendre als rossellonesos (una de les frases pronunciades per Lluis XIV, i que es digne de citar es la de "la llengua catalana es contrària a l'honor frances); amb els castellans decrets de nova planta, Felip V apart de recullir l'ideari uniformitzador castellà d'Espanya, escrit pel Comte Duc d'Olivares, seguí les mateixes politiques absolutistes que havia començar a practicar a l'any 1659 contra els catalans del rosselló, el seu pradí Lluis XIV rei de França..