El pintor manacorí Riera Ferrari segueix amb les celebracions del cinquantè aniversari de la seva primera exposició. I ho fa inaugurant una mostra a la galeria Gothsland de Barcelona, en la qual presenta una trentena d’obres que tenen com a temàtica les roques dels penya-segats del llevant mallorquí.

L’exposició, que porta per títol "50 anys", es va inaugurar el passat 13 de gener i romandrà oberta al públic fins a finals de febrer. La galeria Gothsland és un dels centres d’art més prestigiosos de la capital catalana.

Abans de Riera Ferrari, la sala havia acollit una mostra de pintures i dibuixos de Picasso. Aquest centre està també especialitzat en art modernista. Malgrat això, treballa sovint amb pintors contemporanis com Antoni Tàpies, Antonio Saura o Antonio Clavé.

El pintor manacorí ha mostrat en diverses ocasions la seva obra al citat espai, amb el que també ha anat a nombroses fires nacionals i internacionals per tot el món. “Fa molts d’anys que faig feina amb Gothsland i per a mi són uns autèntics professionals, és una de les millors galeries amb les quals he col·laborat mai. Em sent molt còmode i molt ben tractat quan venc a aquí”, explica el pintor.

Riera Ferrari presenta a Barcelona una col·lecció formada per una trentena d’obres que tenen en comú la mirada dels penya-segats mallorquins des de la proximitat. Aquest fet confereix a les peces un cert esperit d’abstracció, ja que el pintor juga més amb les formes i la matèria que amb la mateixa realitat. És aquesta doncs la nova aportació del pintor a la seva popular sèrie. Aquestes obres signifiquen un pas més en la seva trajectòria artística, ja que les noves pintures, sense apartar-se de la temàtica de les roques marines, intenten jugar amb qualque cosa més que amb un sentit purament estètic de la pintura, buscant redescobrir el secret més ocult del pas del temps damunt la roca marina.

En el text del catàleg, l’amic i biògraf de Riera Ferrari, Antoni Planas, resumeix el significat d’aquestes teles. “Joan Riera Ferrari diu que pintarà roques mentre que el darrer quadre que fa l’indueixi a pintar-ne un altre, mentre en cada tela hi descobreixi coses noves. En aquesta darrera sèrie es fa evident la síntesi de tota aquesta història que va començar a Suïssa a finals dels 80. Manté els colors, però hi canvien les formes, que es tornen més abstractes, en valor per si mateixes. Destaca per damunt de tot l’absència del dibuix, que aquí s’accentua”, escriu.