La XXXI Fira del Llibre començà divendres amb el pregó del poeta Pau Castanyer com a tret de sortida. Però els actes s'iniciaren mitja hora abans amb de la lectura amb l'actuació de la banda municipal de Camp Redó, que desconcertà molts dels presents amb peces com Paquito el chocolatero.

L'inici del discurs de Castanyer ja posà sobre la taula que el poeta anava a dir la seva, malgrat les cares de circumstàncies del vicepresident del Consell de Mallorca, Joan Rotger, i el regidor de Cultura de l'Ajuntament de Palma, Fernando Gilet. "Aquest pregó és en català. Qui no m'entengui, per favor, que aixequi la mà i li traduiré amablement al balear o al lapao", digué.

A partir d'aquí, Castanyer dugué a terme una reflexió al voltant de la dedicació a la cultura i dels protagonistes del fet creatiu, mesclada amb píndoles enverinades. "Heu de saber que si algú us parla des d'una posició privilegiada com la que jo ara mateix ocup, sempre sap del que parla i el que diu s'ha de considerar 'la veritat' (és una llei no escrita que vaig aprendre dels mítings)", continuà l'escriptor i cofundador de Xicra Editorial.

"La cultura és el fet col·lectiu, la xerrada del poble. Però les experiències dels que la feim són úniques, personalíssimes i intransferibles", assenyalà. Segons Castanyer, cada lector "fa un llibre, fa el llibre que llegeix". Per tant, l'autor en realitat és simplement un pont, perquè el llibre "sempre el fa aquell que el llegeix". Perquè, a més, no és el mateix "el que pensam (la idea, l'experiència)" que "el que podem comunicar (el llenguatge, la cultura)". Per aquest motiu, és una errada considerar el lector "consumidor de cultura", sinó que se l'ha de veure com a "generador". Allò enriquidor és llavors "concedir aquesta important llibertat creativa al lector".

El poeta considerà que "ningú no és propietari de la cultura, perquè la construïm entre tots". La universalitat de la cultura implica una aquí una pregunta sobre la universalitat de "l'accés" a la mateixa. "Tota la feina que hi ha darrera un llibre té el seu cost monetari. Però el que no pot ser és que la normalitat sigui que els preus dels llibres (i de moltes altres activitats culturals) siguin tan cars que moltes vegades siguin inaccessibles per al públic". Per això, "s'ha de fer un clar esforç per mirar de popularitzar els preus i fer més accessible la cultura formatada a aquells que en seran els seus creadors", apuntà Castanyer, qui a la fi pronuncià la paraula "gratuït".

El paràgraf final del pregó fou una declaració de principis en tota regla. "La nostra cultura és molt petita (i més que la volen empetitir). Depèn de tots nosaltres no caure en el victimisme i en la condescència a la que moltes vegades ens abocam. Tenim molts bons lectors, oients i espectadors, autors en definitiva, com vostès mateixos. Només hem de procurar fer les coses més fàcils perquè puguem seguir creant i consolidant aquesta vivència que ens diu el que som", finalitzà Castanyer. Com a acomiadament, el poeta donà tres consells: "Follin en silenci, llegeixin i creïn".

El canvi d'ubicació de la Fira del Llibre cap a Via Roma no ha fet més que beneficiar la tradicional cita cultural. L'ambient ja ser des del primer moment d'allò més animat, i la satisfacció entre els llibreters era més que evident. Les casetes estaven plenes de gent, tant la que havia vengut a propòsit com la que estava de passada, cercant alguna lectura per emportar-se'n a casa. L'únic emperò és que les 25 casetes es feien massa curtes i molts marxaven amb ganes de més. Bona senyal.