El periodista Normando Hernández passà 101 dies dins una cel·la d'aïllament, a les fosques. No podia parlar amb ningú i tenia només un litre i mig d'aigua al dia per a les seves necessitats. Varen ser més de cent nits amb l'única companyia de moscards, cuques i rates. Fou "mereixedor" d'aquest càstic perquè no es volgué vestir com un pres comú i perquè exigí que es respectassin els seus drets com a presoner de consciència. Aquesta fou una de les moltes tortures que hagué de patir durant els set anys de presó a Cuba. El seu delicte: exercir el periodisme d'una manera independent i crítica. Demà rebrà el I premi Veu lliure del PEN català a Mallorca.

Tal vegada, us hauríeu estimat més no fer "mèrits" per rebre aquest premi...
Efectivament. Quan una persona rep aquests guardons, vol dir que ha patit. Tanmateix, aquests premis són bons, perquè ens fan sentir compromesos per continuar defensant la paraula.

Després de set anys a la presó, se'n treu res de clar?
La veritat és que, després de set anys i quatre mesos a la presó, em sent millor persona. He vist la maldat dels qui reprimeixen els seus semblants. No tenc odi ni desig de revenja. De fet, el que ens diferencia dels torturadors és que ells odien i nosaltres, no.

Com heu viscut el fet de tornar a ser lliure i d'extradir-vos a Madrid? Heu tingut cap altra opció?
No es produí cap acte de llibertat per part meva. El que va tenir lloc va ser un desterrament. Quan el cardenal Jaime Ortega em cridà, vaig haver de decidir en fraccions de segon. La meva filla i jo estam malalts. No hi havia altra opció que acceptar el desterrament. No tenia dret de continuar sacrificant la meva família. A la meva dona li varen donar 30 minuts per recollir allò necessari i a l'Ambaixada espanyola ens donaren un sobre amb doblers, devers 800 euros.

Hi ha res que hagi començat a canviar a Cuba?
No. El Govern cubà cerca crèdits de tot tipus, perquè la seva economia està devastada. No té discurs polític i la situació social és desastrosa. Vol netejar la seva imatge davant el món. Per això ens varen desterrar. El Govern cubà ha utilitzat l'Església catòlica, el Govern espanyol i Moratinos. Cap d'ells no té influència sobre el que passa a Cuba. El Govern espanyol és del tot hipòcrita: s'ha volgut penjar una medalla que no li correspon. El programa de reformes econòmiques de Raúl Castro és inviable sense canvis polítics. Hi ha desesperació per mantenir-se en el Govern uns anys més.

Amb quins problemes us heu trobat a l'Estat espanyol?
Per començar: som aquí físicament, però el meu esperit és al meu país. Al meu passaport, igual que al de la meva dona i filla, hi posa "Sortida definitiva del país". Tot estava molt ben calculat. A Espanya, hi trobam moltes dificultats. Les promeses del Govern espanyol s'han complit a mitges. El problema més gran és la petició d'asil polític que hem formulat a les autoritats. Hauríem d'haver rebut resposta en tres mesos, però aquest temps s'ha prorrogat. Aquesta és una maldat del Govern espanyol, que sap que som presoners de consciència. Però un ambaixador m'explicà que Moratinos va acordar amb el Govern cubà no concedir-nos l'asil.