L'escenari que just fa una setmana acollia l'edició ampliada de Balada de Guillem d'Efak s'ha convertit a partir d'ahir en cau de l'art més plàstic d'un altre ferm defensor de la terra i la cultura: Toni Roig. Sota el títol Toni Roig Escultor 1946-2007, l'Estudi General Lul·lià mostra fins al 4 de desembre un tast del joc de formes i contrastos que Roig creà durant tota la seva vida i que es traduïren en testes, figures femenines de gran format de ciment, cavallets i carotes de dimonis, entre moltes altres figures. I és que la vessant escultòrica de Toni Roig quedà una mica 'solapada' per la seva empenta com a músic i defensor del país. "Volia ser escultor abans que músic", recordava ahir el comissari de la mostra, José Antonio Pérez de Mendiola, en la inauguració.

Prop d'una cinquantena de peces conformen el gruix d'aquesta exposició en la qual predomina la figura femenina, amb cossos plens de formes fermes i potents. L'altra faceta de Toni Roig, la que va lligada a la cultura popular, també queda palesa en aquesta "antològica" -com la definí Mendiola-. Hi és evident per mitjà dels cavallets, les àguiles de Pollença i les màscares de dimonis de Sant Joan, també presents a la mostra. De fet, la creativitat de Toni Roig va més enllà d'un simple joc buit de contingut. Així ho demostrà durant anys sobre els escenaris amb la seva veu forta i sense pèls a la llengua. Ara, Mendiola i la que fou la seva companya, Maria Ramis, ens ho recorden a través de l'escultura. Tot i això, en la inauguració a l'Estudi General -on, per cert, la sala d'actes quedà petita de la gentada que s'hi congregà- no hi faltà la música. Amb ella els companys d'Al Mayurqa i la Jove Orquestra de Cambra de Llucmajor recordaren algunes peces del clàssic que Roig creà amb tant d'entusiasme i que ens deixà com a darrer llegat.