Folk i indie experimental s'ajunten en la proposta dels mallorquins Oso Leone, un grup format fa poc més d'un any per Xavier Marín i Paco Colombàs que a poc a poc s'estableix com una promesa de la música alternativa d'arreu de l'Estat. Dissabte passat participaren en la final del concurs Levi's Unfamous Awards, duit a terme a València, en un concert encapçalat pels anglesos These New Puritans. Avui, els mallorquins actuaran a l'Aljub d'Es Baluard a partir de les 21 hores dins el cicle Fascicles musicals. "Ens coneguérem en una jam session a Barcelona i des del primer moment sentírem una energia especial entre nosaltres", afirma Colombàs. La llavor d'Oso Leone començaria a arrelar el maig de 2009 amb el nom inicial de Blue Velvet, que canviaren per les confusions que generava amb la pel·lícula de David Lynch. Colombàs i Marín començaren a donar forma a cançons amb una guitarra acústica i una altra d'espanyola. "La nostra és una música molt tranquil·la", comenta Colombàs, qui enumera alguns dels artistes que més els han influenciat en aquest projecte: "Eddie Veder, Pink Floyd, Femi Kuti, Nick Drake i Jeff Buckley són alguns dels grups que tenim en comú".

I és que les inquietuds dels integrants del grup són diverses. "A Xavi li encanta la música d'origen africà, molt rítmica; a Ruspell, el nostre productor, li agrada molt la musica clàssica, i jo preferesc les cançons amb molta melodia", explica. Sons acústics i un duet de veus melòdiques són l'essència de les deu cançons que presenten en el seu debut, encara per editar; un disc homònim enregistrat a La Casa de la Música i masteritzat per Antoni Noguera als estudis Cosmic Blend. "Volíem que Oso Leone tingués un regust analògic, com els clàssics de la música folk", precisen. El treball és cantat íntegrament en anglès, malgrat que el grup afirma que té algunes cançons escrites en català. "Aquí ningú no sona com nosaltres i podria ser interessant cantar en mallorquí, però no sabem quin camí agafarem", indicaren. En canvi, la versió en directe d'Oso Leone varia i molt respecte de la del disc. "Som un grup de dues cares", confirmen, i s'incrementa a sis músics. "Hi sumam sintetitzadors, teclats, guitarra elèctrica, baix i bateria, perquè sentíem que el directe ens demanava un so més gran".