algo de nubes
  • Màx: 34°
  • Mín: 28°
29°

Miracle per Sant Jordi

Els ciutadans aparquen la crisi i el cel dóna treva en una altra diada maratoniana, de la qual Llop i Alzamora sortiren com a grans vencedors

Amb els ulls al cel, però amb la caixa davall la mar. Així és com deuen haver viscut els llibreters aquests darrers dies de Sant Jordi. Miraven el cel, perquè, tal com pintava dijous vespre, res no feia presagiar el bon dia que tinguérem ahir. Un podria pensar que els precs i pregàries dels darrers dies, finalment, tingueren resposta. Un miracle!, exclamaren alguns en obrir les persianes. Així mateix, tenien els ulls cap al cel perquè el llibre de Sebastià Alzamora Miracle Llucmajor -sobre un home que somiava en construir un giroavió- fou el que més lectors en català captivà.

A més, visqueren la jornada amb la caixa davall la mar o en una ciutat ja inexistent perquè, indiscutiblement, tots els comerciants coincidiren a apuntar En la ciudad sumergida, de José Carlos Llop, com a obra estrella de la jornada, encara que puntualizaren que "ha estat un Sant Jordi molt variat sense grans favorits, sobretot en català". Miraculosament, hem superat ja el fenomen Larsson.

Aquesta diada, com ja hem dit, es presentà assolellada i deixà tothom content. Així, els llibreters veieren com les piles de llibres s'anaven desinflant al llarg de la jornada sense cap mena de por de la crisi. Els ciutadants també pogueren sortir un altre pic al carrer amb el somriure a la cara, la rosa a la mà i el llibre davall el braç. "No sé jo això de la crisi... jo veig que el gènere es va venent. No aturam", deia una de les llibreteres de la plaça Major. "Aquest ventet és un poc empipador pels llibres, però va bé, així no ens socarram tant", afegia un altre.

Tanmateix, ciutadants i llibreters no foren els únics protagonistes de la diada. Passejant per Ciutat, un es podia topar i, fins i tot fotografiar, amb il·lustres personatges de la literatura universal que miraculosament aterraren ahir pels carrers. Des de William Shakespeare i Llorenç Villalonga, que reposaven a les portes de Cort, fins a Josep Pla i Thomas Mann, que preferien els voltants de la plaça Major. Eren les 56 figures literàries que l'Ajuntament de Palma repartí per la ciutat per celebrar la jornada.

Des del Consell Insular, l'equip de Joan Font ens proposà una tasca gairebé de col·leccionista. En un moment en què la societat debat sobre si el llibre electrònic arribarà a substituir o no el de paper, el Consell ha volgut inculcar l'hàbit d'escriure postals. "Paraules que s'endú el vent" repartí milers de postals amb poemes inscrits a la solapa amb la intenció que, mitjançant la correspondència, els versos més nostrats viatgin arreu del món.

Com ja és habitual en un dia com aquest, els polítics també sortiren a passejar ahir dematí i no pogueren evitar fer les seves recomanacions o les seves compres. El president Antich es decantà pel cel, pel Miracle a Llucmajor, de Sebastià Alzamora; mentre que la batlessa de Ciutat, Aina Calvo, i la presidenta del Consell, Francina Armengol, preferiren En la ciudad sumergida, de Llop. Nanda Ramon, regidora de Cultura, cercava amb delit el llibre Tenim un nom, de Vicens Villatoro. El seu homòleg al Govern, Bartomeu Llinàs, recomanava El principito se pone la corbata roja.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Dístic, fa mes de 12 anys
Resulta patètic que els protagonistes de la diada del llibre, com dels premis literaris siguin sempre polítics de mig pèl. Si encara hi hagués un Damià Pons... I els diaris, naturalment, fent-los el joc...
Valoració:8menosmas
Per TSF, fa mes de 12 anys
Jo vaig comprar un llibre de TOMEU PINYA, un desconegut per a mi, però estava signant el seus llibres al Corte Inglés de JaimeIII, i va ser tan amable amb nosaltres que he volgut donar-li un vot de confiança en vers la seva obra i quan l'hagi llegit opinaré, només em sap greu que és en castellà, segons ens va dir, encara que ell és mallorquí nascut a Palma, els seus llibres son en castellà i per a fer la versió en català li demanaven molt diners, jo no sé com funcionen les editorials però és una pena que a un escriptor mallorquí li sigui més fàcil o més rentable escriure en castellà, Potser estaria bé una llei o normativa que obligués a fer les primeres edicions dels autors locals un 50% en català i 50% en castellà i després treure edicions posteriors segons la demanda.
Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente