El palau Moja de Barcelona ofereix fins al 13 de juny l'exposició Ficcions enfora!, 101 veus que conten històries sobre la projecció internacional de la literatura catalana a partir d'un centenar de novel·listes, contistes i dramaturgs amb una de les seves obres traduïdes. Ramon Llull, Baltasar Porcel, Blai Bonet, Sebastià Alzamora, Maria de la Pau Janer, Carme Riera, Maria Antònia Oliver, Miquel Àngel Riera i Llorenç Villalonga hi posen l'accent mallorquí.
El format de l'exposició, que organitza la Institució de les Lletres Catalanes i l'Institut Ramon Llull, és senzill: una sèrie de prestatgeries de metall allotgen capses de cartró de múltiples grandàries i formes, sobre les quals hi ha adhesius, dibuixos o gràfics que fan referència a les traduccions dels 101 escriptors. Si els autors han escrit teatre que s'ha representat o bé la seva obra ha generat alguna producció audiovisual, l'espectador té accés a fragments de les peces en monitors de televisió o pantalles d'ordinador.
Si la direcció centrífuga del muntatge permet adonar-se de l'interès a l'exterior de la literatura catalana, en el fons també hi ha un atractiu centrípet. "Els editors de fora són capaços de construir èxits amb l'obra dels nostres autors i volem aprofitar aquest èxit exterior per retornar-lo cap endins, per redescobrir o descobrir els nostres escriptors", explicaven els comissaris, Esteve Miralles i Enric Gallén. Un dels apartats de l'exposició és el de les Ciutats Mirall, que "encarnen estils de consciència personals i esdevenen símbols de desig i aspiracions, de conjuracions i temors", segons Miralles i Gallén. Llorenç Villalonga i Bearn, Baltasar Porcel i Cavalls cap a la fosca i Sebastià Alzamora amb La pell i la princesa en són els protagonistes a causa de les seves cèlebres recreacions literàries de Roma, París i Praga.
A la zona sobre novel·la negra en català que ha pogut traspassar fronteres hi apareix una referència a Maria Antònia Oliver i Estudi en lila, al costat d'una capsa dedicada a De mica en mica s'omple la pica de Jaume Fuster. Dels paisatges, Dins el darrer blau de Carme Riera, El mar de Blai Bonet, Illa Flaubert de Miquel Àngel Riera i Màrmara de Maria de la Pau Janer són les creacions triades. Blanquerna de Ramon Llull encapçala l'àmbit d'aventures, al costat de Tirant lo Blanc de Joanot Martorell i Curial e Güelfa.
La mostra parteix de les dades que la Unesco dóna cada cinc anys i les darreres foren del període 2001-2005, abans de la Fira de Frankfurt en què la literatura catalana fou convidada d'honor. Tanmateix hi destaquen els 450.000 exemplars venuts en alemany de Les veus del Pamano de Jaume Cabré, les 31 traduccions de La pell freda d'Albert Sánchez Piñol, els dos milions d'espectadors d'El mètode Grönholm de Jordi Galceran i el lloc 23 del català en el món en nombre de traduccions. D'altra banda, tres dimarts de maig s'organitzaran al saló Vigatà del mateix palau Moja converses amb el públic entre narradors i dramaturgs que han vist les seves obres traduïdes.
