Algú va dir, i segurament no deu tenir gaire detractors, que a la història de la música només hi ha lloc per a tres B: Beethoven, Bach i els Beatles. Just avui, 10 d'abril, però de 1970, els quatre al·lots de Liverpool abandonaven oficialment la seva proesa. Ho feien a través d'un comunicat de Paul McCartney que, presentant el primer treball en solitari, McCartney, volgué deixar clar que la banda més famosa del moment mai més no tornaria a tocar junts. Dies més tard, John Lennon ho certificà: "El somni -digué- s'ha acabat".
Per part dels fans, però, aquell anunci no era res més del que podríem definir com la crònica d'una mort ja anunciada. El palmesà Lluís Albert Segura, que visqué l'adolescència i joventut sota els acords de la banda, ho recorda "no com una desil·lusió, sinó com una passa més perquè, a partir d'aleshores, seguiria la carrera de cada un dels seus membres". Segura (que és el pare del cantant L.A. -un altre "bealtelmaniàtic" declarat-) reconeix com la figura dels de Liverpool és "irrepetible". "Quatre cervells tan privilegiats com els seus ja no es tornaran a reunir mai més", afegeix aquest mitòman que ha fet de ca seva un autèntic museu de la música. "Entre les meves relíquies, hi tenc un tros de paret dels estudis d'Abbey Road, que vaig rescar jo mateix amb les meves mans, i un tros del trespol de Nova York on assassinaren John Lennon, que m'aconseguí un amic meu", digué. Per ell, és una "espineta clavada" no haver anat als concerts que els de Liverpool feren a l'Estat espanyol el 1965, deute que mig solucionà anys més tard en el concert que Paul McCartney féu al palau Sant Jordi de Barcelona. Una de les anècdotes que Segura pot explicar sobre els Beatles tingué lloc el dia del seu casament. Aquell dia, sortia a la venda l'àlbum White i la parella que, per sort reconeix, "estam els dos fifty fifty amb això" no pogué esperar. "Aquell mateix vespre de les noces vam anar a la Casa Castellà de Palma a comprar el disc. Fou un gran regal de boda", conta.
Un altre incondicional dels Beatles a Mallorca (que juntament amb els Segura organitzà l'any 99 a Palma una exposició sobre objectes i curiositats) és Joan Carles Vilella, que tot just era un infant quan els anglesos feien embogir les al·lotes. "Em va arribar tot pel meu germà, que duia els discs d'Holanda o de Londres", diu. Col·leccionista també de tota mena de gadgets sobre el Beatles, reconeix haver-se passat "un parell de dies assegut al banc que hi ha davant els estudis d'MPL només per veure si veia passar Poul McCartney". "Els Beatles ho han estat tot en la història. És una filosofia de vida. Encara ara, no hi ha ningú al món que no sigui capaç de taral·lejar-ne una cançó", reflexiona Vilella. Després de 40 anys, idò, el somni, tot i haver-se acabat, continua ben vigent.
