El Jutjat de Primera Instància número 40 de Madrid ha donat la raó, amb la manca de recursos provables, a Camilo José Cela Conde en la demanda que interposà contra la segona dona del seu pare, Marina Castaño, i d'altres. Cela Conde reclama cobrar la llegítima de l'herència del Nobel de literatura. El jutge quantifica els "drets legitimaris" del fill en 5.212.403 euros.

La quantitat haurà de ser abonada per la Fundació Camilo José Cela i per les dues empreses que tenen Marina Castaño com a accionista única o bé principal.

A aquesta suma, segons va dir Miquel Capellà, misser de Cela Conde, cal restar-li el valor del quadre de Miró que el Nobel li va donar essent encar viu, xifrat en 100.970 euros. Per tant, "el que queda pendent de pagar al fill de l'escriptor és la quantitat de 5.111.433 euros".

En el testament, Cela va designar Castaño com a hereva en deixar escrit que la llegítima del fill quedava coberta amb aquest quadre.

Segons considera provat el jutge, Cela va cedir els seus drets d'autor per un preu minúscul a les empreses i la fundació citades anteriorment. Així, aquests drets no es computaven en el seu patrimoni ni, per tant, en la llegítima.

La sentència anul·la els contractes de cessió de drets, que són valorats en 3.931.070 euros. L'empresa Letra y Tinta SL haurà d'abonar aquesta quantitat a Cela Conde juntament amb els rèdits obtinguts des de l'any 1996. També considera que les donacions a la fundació van ser "inoficioses" i, com a conseqüència, l'entitat haurà de pagar 1,18 milions a Cela Conde.

La batalla judicial s'inicià el desembre del 2006. En el testament de l'escriptor, que va signar quatre mesos després de casar-se amb Marina Castaño, només deixava al fill que tingué amb Charo Conde el quadre de Miró. La resta del llegat era per a la vídua.