Personalitats de la cultura, familiars i el públic al qual durant dèdaces féu riure i plorar s'acomiadaren ahir de José Luis López Vázquez al teatre María Guerrero de Madrid. L'actor morí dilluns migdia a 87 anys. "Quin disbarat" era el gemec que la família féu imprimir en una de les deu corones de flors que acompanyaven el fèretre de l'artista. El taüt presidia l'escenari on el 1940 debutà amb El anticuario i d'on ahir penjava una gran fotografia seva. "Era un codi entre nosaltres", explicà el seu fill emocionat. "Era una persona molt generosa, rigorosa i disciplinada amb la feina. Un gran actor i un gran creador" que "creà escola" en el "gran cinema clàssic espanyol", assegurà la ministra de Cultura, Àngeles González-Sinde. Vora ella, reberen el fèretre, poc abans de les 15.00 hores, el director del Centre Dramàtic Nacional, Gerardo Vera, i el fill del desaparegut actor.

Pel María Guerrero, hi desfilaren companys de feina, visiblement emocionats, com el cantant Rafael i l'actor Andrés Pajares, a més de diferents personalitats, per dir adéu a l'actor. "Se n'ha anat el personatge més gran del cinema espanyol", assegurà entre llàgrimes l'actriu Carmen Sevilla. "Hi havia quelcom al fons dels ulls que ho abraçava tot", apuntà l'actor José Sacristán. "Va fer de dona millor que Dustin Hoffman", va descriure l'actor Jesís Guzmán en referència al film de Jaime de Armiñán. Concha Velasco recordà com "Charles Chaplin va dir d'ell que era un dels tres actors més grans del món" i Andrés Pajares, qui hi compartí moltes escenes, assegurà consternat que López Vàzquez era "genial, únic i camaleònic".