Els escriptors d'ara han d'aprendre molt de la música per tal d'entendre cap a on anirà el seu futur, perquè El futur de la literatura (títol de la taula rodona amb què es va tancar divendres la trobada d'escriptors dels XXXVIII premis Octubre) ha d'observar la crisi i el ressorgiment que s'ha derivat del món de les partitures. Aquest és un dels aspectes que va ressaltar Vicent Partal, fundador de Vilaweb, que va explicar que "la lectura per pantalla serà normal i quotidiana" i que els intermediaris entre els escriptors i els lectors perdran valor i hauran de canviar d'estil.

La reconversió proposada per Partal és que els editors es convertiran més en editors de continguts i treballaran el manuscrit amb l'autor. D'altra banda, les llibreries es reconvertiran en grans centres culturals. En aquest sentit, va explicar que "els escriptors han d'entendre que el món s'acaba però que en neix un altre que no sabem com serà".

Partal va estar acompanyat a la taula per Xavier Badosa, creador de badosa.com; per Javier Celaya, agent cultural vinculat a l'empresa Dosdoce, i per Damià Gallardo, de la llibreria Laie. La professora de la UB Laura Borràs, coordinadora del congrés, en va fer de moderadora. Tots varen coincidir que en el futur allò més important no serà el debat sobre el suport -ahir se'n varen poder veure alguns de diferents sobre la taula- sinó sobre com s'abaixaran els continguts i com es descarregaran i compraran els llibres nous. Celaya ho va explicar de manera molt gràfica referint-se a la revolució que hi ha hagut en el camp de la telefonia mòbil. Així, digué que "les dades són les que són i cada dia es creen en el món 7 milions de pàgines web". Cal tenir en compte que en català s'editen 7.000 llibres cada any per comparar.

Gallardo, responsable de la llibreria Laie del CCCB, va explicar que "nosaltres continuarem essent un espai de mediació, però hem de recordar que ara per ara hi ha una cosa important que cal tenir en compte: la fractura digital. No hi ha gaire fons digitalitzat i dubt que moltes de les petites editorials ho facin ràpidament, tot i que n'hi ha alguna que ja disposa de plataforma pròpia". Allò que sembla clar és que el futur de les llibreries depèn d'Internet 2.0: tenir pàgines web pròpies que permetin les descàrregues de les obres que elaboren les editorials, posseir un bloc actiu i ben promocionat que serveixi com a eina de recomanació i ser present a les diferents xarxes socials, com ara el Facebook, per tal de promocionar llibres, actes i esdeveniments. "Això serà difícil per a moltes llibreries petites que tot just se'n surten amb els programes de gestió d'obres", hi afegí amb rotunditat.