Premi Planeta: de la pancarta a Pombo

Algunes desfilades foren més triomfals que d'altres. Per exemple, la ministra de Cultura, Àngeles González-Sinde, recollí tot tipus d'elogis pel seu vestuari, una camisola i unes sabates al més pur estil Custo i Camper; una extremadament prima Teresa Viejo; Àngel Casas, per a qui no sembla que hagin passat els anys; Lucya Echevarria amb l'estil gòtic que la caracteritza; Luis del Olmo i Maria de la Pau Janer. Els darrers a entrar, una vegada tothom a taula, foren Àngeles Caso i Emilio Calderón, guanyadora i finalista del certamen.

Després del sopar va tenir lloc l'entrega de guardons, moment en què un dels membres del jurat, Pere Gimferrer, va caure rodó sobre l'escenari i va haver de ser traslladat amb ambulància a l'hospital Clínic. Amb Gimferrer fora de perill, la triomfadora de la nit, Àngeles Caso, va oferir un discurs neocolonial i esnob."Gràcies a les immigrants la dona occidental s'ha pogut desenvolupar com a tal, perquè han estat elles les que ens han ajudat a casa i amb els fills". Aquesta fou una de les perles que Caso amollà, sense pensar que la majoria de dones occidentals s'ha desenvolupat professionalment i personalment sense cap de les seves "amigues" capverdianes, de les quals tracta el llibre i a qui, a hores d'ahir a la nit, "encara no he donat les gràcies per haver-me deixat la seva història", indicà. Vora Caso seia un parlador Emilio Calderón, que ben pocs coneixien.

Però si d'algú es volia saber l'opinió era d'Àlvaro Pombo, un dels membres del jurat i que definí, de manera subtil però encertada, les obres guardonades. "Mentre que la de Caso és antisartriana, perquè s'entesta a fer el bé, l'obra de Calderón és més antiga", sentencià el mestre.