algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 17°
23°

Carn fresca

L'Associació d'Amics i Víctimes del Còmic presenta avui a les Voltes “la nova generació” de dibuixants de còmics, amb Tomeu Pinya i Guillem Dols com a principals protagonistes

Les parets de part de la Murada de Ciutat, concretament la que dóna a les Voltes, serviran avui vespre, a les 21 hores, per presentar l'obra de dos joves dibuixants de còmic que acaben de veure publicades les seves primeres historietes: Tomeu Pinya amb Un pueblo blanco (Planeta Agostini, 2009) i Guillem Dols amb Soy anécdota (Dolmen, 2009). "Són, sense cap mena de dubte, la nova generació del còmic illenc", esmenta Joan Miquel Morey, president de l'Associació d'Amics i Víctimes del Còmic, encarregat d'organitzar aquesta nova cita que han volgut anomenar "Còmics a la fresca", en la qual no hi faltarà "el cava, el gelat de bomba i, evidentment, la vinyeta".
Comparar l'obra de Tomeu Pinya i la de Guillem Dols (ambdos nascuts l'any 1982) no és gens fàcil ni tampoc convenient. Així mateix, tots dos parteixen "de la necessitat de contar històries" i les seves vinyetes esdevenen trames dins una gran trama que prenen diferents formes i estils en funció d'allò que es conta. També tots dos han estat mereixedors d'un Artjove de còmic (Pinya, el 2006 i Dols, el 2008) i, a diferència potser de les generacions anteriors, ells han crescut i han begut d'una cultura audiovisual que es tenyeix en el seu traç pictòric i que forma part de les seves vides professionals.

Típic bar de poble

Però anem a pams. La història que proposa Tomeu Pinya parteix d'un típic bar de poble en una illa de la Mediterrània, "allà on a l'estiu berenen els turistes i on els homes juguen al dòmino tot l'any". "Són històries curtes que es van enllaçant i que mostren un poc la vida quotidana de la gent que passa per un bar", diu el dibuixant. "Jo no som una persona molt de bars, però m'interessava com a concepte", afegeix. El seu còmic forma part de la col·lecció Fòrum del grup Planeta Agostini. "Vaig mostrar la meva feina a l'editor Ricardo Esteban al Saló del Còmic de Barcelona. Quan ell es va fer càrrec de la nova col·lecció de Planeta, em va cridar tot d'una".
Un pueblo blanco és una correlació d'històries que té com a protagonista Rafel, propietari del bar. Publicat en blanc i negre, "perquè és més íntim i li dóna un component més evocador, encara que també és cert que editar en color és pràcticament un luxe en el món del còmic", Pinya hi proposa una varietat d'estils en funció de la història que conta. "El tipus de traç que facis transmet molt de missatge. En aquest còmic t'hi pots trobar des d'un estil hiperrealista fins a altres de més fantasiosos. L'estil base, però, és d'una línia clara que beu molt de Max, Seguí i Quino", afirma.

El penúltim ciutadà

Un homenatge a la novel·la Sóc llegenda, escrita per Richard Matheson el 1954, és el que ha volgut fer Guillem Dols al seu primer llibre. "Tenia la història guanyadora de l'Artjove i necessitava un fil conductor per complementar-la. Vaig agafar la trama de Matheson, però el protagonista no és el darrer ciutadà, sinó el penúltim, que som jo, i en comptes de sortir a matar vampirs, es dedica a llegir còmics, que són les històries que es van contant al llibre", explica el dibuixant. Històries tan inversemblants com la d'un guionista de pel·lícules japoneses amb mal d'amor i que, "com que parla de japonesos, està escrita en sentit oriental", precisa Dols. Amb moltes referències a la cultura pop, Dols reconeix que se sent influenciat pel còmic alternatiu americà, un poc pel manga i pel dibuixant Alberto Montey.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.