algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
13°

Miquel Barceló primerenc

Veure l'exposició actual Barceló abans de Barceló, a la Fundació Pilar i Joan Miró, pot ajudar a comprendre els interessos que tenia l'artista des de les primeries dels seus treballs. Miquel Barceló va ser diferent, estrambòtic i excèntric entre els altres artistes mallorquins que també varen estudiar a la Facultat de Belles Arts de Barcelona. Barceló, ha estat provocador, ja des dels inicis a Felanitx, on no entenien les coses que feia aquest creador. Els temes que tractava en Miquel mostraven una fascinació pel món dels animals que romandria al llarg de la seva trajectòria. Animals de la superfície de la terra i del fons marí, cans, formigues, escarabats, pops, peixos... Molts tenen encara protagonisme a la capella de la Seu i, a mig camí, també alguns eren presents en els quaderns de Mali. A més dels animals, un dels grans temes que l'han seduït és el pas del temps i, amb vinculació a aquesta qüestió, en els anys setanta va realitzar una sèrie d'obres que va anomenar Cadaverinas, caixetes amb diferents compartiments en cadascun dels quals hi havia un element orgànic del qual podíem observar el procés de putrefacció a través del vidre que ho protegia. Però cal dir que també en va fer, d'aquestes caixes, on alternava els elements orgànics amb els inorgànics, cosa que hi afegia encara més inquietud per comparació.

Miquel Barceló, abans de ser conegut com a pintor, va gaudir d'un reconeixement fora de l'Illa, a finals dels anys setanta com a poeta experimental, en els apartats de combinació entre text i imatge, lletra i forma i poètica de l'objecte.

Un altre apartat d'aquesta exposició és el que tracta dels llibres. Les famoses biblioteques pintades, posteriorment, en gran format, ja tenien antecedents en els anys setanta amb importants realitzacions i manipulacions en els formats i colors. Finalment, dos temes entren a escena: els retrats i els autoretrats, en els quals cal veure les diferents mirades de l'artista , suggestives i profundes. Amb molt d'interès, el darrer apartat s'ocupa dels elements del paisatge.

En les primeres obres es mostrava rotund, agosarat i encuriosit i aquestes són qualitats que no ha abandonat mai. Només cal mirar la capella de la Seu, en la qual trobem el record constant dels animals i dels vegetal propis de la Mallorca de terra endins i del seu fon marí.
Fundació Pilar i Joan Miró. Fins al 8 d'octubre.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Gironella, fa mes de 14 anys
Una bona síntesi d'una excel·lent crítica que, amb la percepció sobre les mirades suggestives, aporta una aguda observació. Molt bé.
Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente