algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
10°

Baltasar Porcel és mort

L'escriptor d'Andratx finà ahir a Barcelona a 72 anys. Porcel ens deixa un intens bagatge literari i una trajectòria dedicada a la cultura

38144

Baltasar Porcel a una foto d'arxiu

C. HEREDIA

Les lletres catalanes han quedat una mica més òrfenes. El nostre màxim exponent de la literatura en català, Baltasar Porcel, morí ahir a Barcelona per no haver pogut guanyar la batalla contra el càncer que inicià l'any 2006. L'escriptor i periodista (Andratx, 1937) ens deixa a 72 anys amb un extensíssim ventall literari carregat d'experiències. No debades, Porcel compaginà amb delicadesa les arrels andritxoles amb altres horitzons de la literatura més universal. La seva ploma navegà entre la creació dramàtica, el teatre èpic i el realisme històric fins a la necessitat de conèixer els diferents vessants de l'home o el seu microcosmos. Enguany mateix, el Govern balear nomenà Baltasar Porcel l'escriptor de l'any. L'autor de Cada castell i totes les ombres (la seva darrera novel·la) encetà un programa cultural d'abast català que aprofundia en la figura d'un dels nostres escriptors amb més projecció internacional.

Aquesta projecció es constatà l'octubre de 2007, quan fou l'encarregat de cloure la Fira de Frankfurt, on la cultura catalana era la convidada d'honor. Periodista, assagista, novel·lista, autor teatral... Les facetes de Porcel respecte a les lletres eren camaleòniques i així ho demostrà d'ençà que començà la seva curolla literària de ben jovenet. Amb només quinze anys, Baltasar publicà el seu primer article a la revista local del seu poble. Uns inicis modestos per a un professional que es féu a si mateix. Andratx i Barcelona foren les seves estances principals, des d'on congrià bona part de les seves històries. Malgrat que deixà la casa andrixola essent ben jove, Porcel no oblidà mai les seves arrels. Així ho demostrà el passat 13 de novembre, quan escollí el seu poble natal per presentar la seva darrera obra.

Ara bé, també coneixia bé altres indrets. "Barcelona és la ciutat que més conec, després de 50 anys de viure-hi", explicava. La mostra d'aquest bon coneixement de la Ciutat Comtal, la deixà palesa a Cada castell i totes les ombres (d'Edicions 62), per la qual rebé el Premi Sant Joan i que suposà també un punt d'inflexió. El limfoma en fou la causa i ell mateix reconeixia que aquesta novel·la estava començada des de feia quatre anys i "la malaltia canvià la meva perspectiva". "La lluita per la vida, la visceralitat, la vitalitat i els personatges cobraren cares, passions i il·lusions", explicà en una entrevista a L'Espira.

Val a dir que Porcel inicià la seva carrera literària a través del teatre, després d'haver fet part de la companyia de la parròquia de Sant Magí. Era l'any 1959, amb Els condemnats. Cinquanta anys després, Baltasar Porcel ens deixa una herència ben completa. Quatre obres teatrals, dues antologies, nou llibres de contes, setze novel·les, deu assajos i tretze reculls d'entrevistes ens ensenyaren la concreció i l'habilitat dels mots. Una extensa producció que ha estat reconeguda en nombroses ocasions i que es completa amb el seu vessant periodístic. Col·laborà amb El Correo Catalán, Destino, Diario de Barcelona, Papeles de Son Armadans, Raixa, Serra d'Or, Baleares, Última Hora i La Vanguardia, on publicà la seva darrera columna dia 21 de juny.

En definitiva, una faceta, la de l'escriptura, que l'acompanyà tota la vida. "Era la persona més fenera que he conegut mai. La seva vida era la feina i assimilava tot el material literari", explicava ahir el seu biògraf i amic, Antoni Planas. Una visió que el mateix Porcel va reconèixer quan afirmà que "allò de què estic orgullós és del que he escrit. En la meva vida no he fet res més que escriure". Aquest és el seu llegat.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per Hipocresia, fa mes de 13 anys
Si descompten els guàrdies i la parafernàlia de polítics i escriptors ajupits, ni 30 persones al funeral! A Barcelona, per la capella, no desfilaren més de 600. L'estima que mereixia Porcel és aquesta.
Els llepaculs que ara han sortit (Biel Janer, Damià Pons, Melior Comes...) farien bé de repassar allò que va dir Porcel del teatre de Pere Capellà i el que varen dir de Porcel Josep Maria Llompart, Guillem d'Efak i Nadal Batle.
Valoració:9menosmas
Per Melcior, fa mes de 13 anys
Algú hauria de recordar la darrera entrevist que la revista EL TEMPS va fer a Josep Maria Llompart.
Potser la colla d'aduladors que brolla ara ponderaria millor les coses.
Valoració:4menosmas
Per Xesca, fa mes de 13 anys
Alguns confonen la llibertat amb l'oportunisme. Que hi farem!
Alguns no perdonen la intel·ligència.
Descansa en pau, Baltasar Porcel. Gràcies per la teva obra. Sempre la llegirem.
Valoració:1menosmas
Per Crits, fa mes de 13 anys
Va fer bo el que deia: "l'universal és el local sense les fronteres".

Un home clarivident i lliure.

Gràcies Baltasar.

Valoració:-3menosmas
Per Estira blau, fa mes de 13 anys
Én Baltasar era un escriptor regular, d'ideologia oportunista, insolidari i tremendament egocèntric. Això sí: era molt feiner. Era molt, però molt feiner. I, lamentablement, això no basta per pujar als altars. No arribarà a sant, es quedarà com a prior del convent dels llepes. Fra Baltasar de les bacines.
Valoració:-18menosmas
Per Joan Mesqui, fa mes de 13 anys
Descanse en paz. Me ha conmoncionado la noticía para nada pensaba de que este hombre pudiera morir tan relativamente joven.

Los pancatalanistas que insulais a Porcel estais enfermos, ha hecho mas por el catalán que vosotros en 10 vidas.
Valoració:5menosmas
Per gerret, fa mes de 13 anys
molts de mèrits tenia en Porcel, la zencillessa dels seus escrits i la grandessa del seu pensament, però sempre anat canviant i adaptar-se a el poder governant, era de tot i tot no pot eser, català a catalunya, mallorqui a mallorca, monarqui a la vora de la corona, sempre un poc ambigü , sabia fer ballar la baldufa
Valoració:5menosmas
Per Ulisses, fa mes de 13 anys
Vull ser lliure llegint la seva obra, vull ser lliure de pensament com Baltasar feia. Un referent i un Déu (o dimoni) quotidià, com ell deia.
Valoració:7menosmas
Per Tomeu, fa mes de 13 anys
Per a mi el seu gran mèrit és haver demostrat que es pot ser universal parlant d'Andratx. Baltasar va entendre molt bé que per ser mallorquí no cal extasiar-se davant una arada amb rodes (com va passar a molts de la seva generació).Tot i els seus excessos, he passat molt de gust llegint i rellegint la seva obra.
Fins sempre, Baltasar!
Valoració:1menosmas
Per Xesca, fa mes de 13 anys
Gràcies, Porcel, per haver escrit tan bé aquí. Gràcies per la lliçó de llibertat. Sempre et llegirem!
Valoració:19menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente