Antonio Calvo Carrión (La Algaba, Sevilla, 1925 – Palma, 1979) intentà mitjançant les seves obres tornar a la pintura la seva funció d’alfabet comprensible per a tots. Com intentaria comunicar-se avui dia Calvo Carrión a través de la seva pintura amb les noves generacions? Com veu un artista gràfic del moment l’obra del pintor des de l’actual alfabet? La dissenyadora i publicista Marifé Pizà i l’equip de Veo Art han treballat durant tres mesos colze a colze amb Concha Calvo, filla de l’artista, per realitzar una intervenció gràfica a una vintena d’obres de Carrión que s’exposen durant vint dies a la galeria Missió 21 de Palma.
"A partir de fotografies digitals de les peces de l’artista hem volgut mostrar la seva part més agosarada amb un llenguatge actual", apuntà Pizà. Els suports emprats són el ferro i alumini galvanitzat, que a mode de planxa fina es mesclen amb fragments de peces de Carrión, les dates de la seva realització i d’altres elements gràfics com retxes o lletres. "He mirat les fotografies de les obres i amb la lupa m’he apropat a la part que més m’interessava, aleshores l’he saturada, he jugat amb els colors i li he afegit la resta d’elements, com nombres o llums", assegurà Pizà que, segons Concha Calvo, "amb una original i moderna tècnica gràfica ha apropat la peça del meu pare al públic actual i fins i tot a mi mateixa". De fet, una de les obres reprodueix un text manuscrit del l’artista en la qual destaca la importància de la llibertat pel que fa a les interpretacions de l’art en general i de les seves obres en particular. "Així és com pensava el meu pare a qui, sens dubte, hauria agradat molt aquesta reinterpretació tan moderna i avantguardista", afegí Concha Calvo.
Una vida en una sala
És complicat recollir en una vintena d’obres el treball pictòric que Carrión realitzà durant tota la seva vida. "Ens basàrem principalment en obres que apareixien al catàleg de la mostra que el Museu d’Art Modern i Contemporani d’Es Baluard dedicà a Calvo Carrion l’any 2007", apuntà Pizà. En una sola sala es recullen les línies més característiques del pintor sevillà, que passà per dimensions de caràcter descriptiu, simbòlic i finalment universalista.
