algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 19°
22°

Damià Canova tornà a trescar pel call vermell

La jornada literària de l'AELC finalitza amb un recorregut per l'obra de Damià Huguet, en record de l'homenot de Campos

Amb un rebentat de Canya Valls, olorant la terra roja campanera després de la pluja i amagat darrere el cap de cantó del carrer Estret, Damià Huguet, Damià Canova, va tornar ahir a trescar per un Campos en què els plataners perden les fulles com a París.

La XXVI edició dels premis Cavall Verd va retre homenatge a Damià Huguet, palpant la seva geografia, la seva terra, i escoltant el seu lèxic. La persona i l’obra de l’autor foren el tema de la taula rodona moderada per Damià Pons i tres generacions de poetes l’esmicolaren entrecavant la seva literatura. Sebastià Alzamora, Pau Vadell i Francesc Parcerisas donaren a conèixer la seva relació amb el poeta, fotògraf, pintor... de Campos.

En tractaren la mirada cinematogràfica, l’erotisme, la vida quotidiana, la terra i el call vermell de "Carrers i carrerons. Caminets, caminois./ Campos sempre està enllà quan cremen terra vella./ Olor de rebentat i aspres fels a la llengua./ Residus de porcell esclafats dins el llot./ Albercocs asseguts als bancals de La Sala./ Moraduix al clatell".

La ruta

Després arribà l’hora de recórrer aquelles contrades, per les quals l’homenot campaner passejà tantes vegades i que foren la inspiració de les seves lletres. Val a dir que el temps no passa debades i molts d’aquells racons són avui un pur record. Res no queda dels cinemes de la vila que tant captivaren Huguet, com el de Sa Recreativa i el cafè del Tren (ca na Calenta) i el Nuevo, convertit avui en un habitatge que encara conserva el tasser. Tots aquests locals varen ser recordats ahir per Elisenda Farré i Francesca Adrover en un recorregut per les façanes roges, que són "quasi una joia que el temps desfà, però ens dignifica".

Les fites netes fou el pretext per rememorar el polifacètic Canova a les seves contrades, unes fites que deia que "sempre he proclamat amb orgull" i per les quals va passar el sedàs perquè "Campos sempre va de call vermell,/ encara que al secà sembrat l’aigua de pluja manqui./Lligams amb Nàpols, Provença, Sardenya:/ Tot maror mediterrània".

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.