Per 50 pessetes: noms de compositors de fama internacional que vinguessin a les Illes en el passat. Si això fos la pregunta d’un concurs televisiu, segurament la majoria dels concursants començarien responent Frédéric Chopin, que passà un fred hivern a Valldemossa. Potser també podrien anomenar Manuel de Falla. Però tal vegada a pocs concursants els vindria al cap el nom d’Isaac Albéniz. Si el mencionessin, la resposta seria correctíssima.
Albéniz no tan sols ens va visitar en diverses ocasions, sinó que una de les seves filles es va acabar casant aquí i el compositor dedicà a la nostra illa la barcarola Mallorca, una de les seves obres més celebrades. Ara que falten poques setmanes per al centenari de la mort del músic (nascut a Camprodon el 1860 i finat al sud de l’Estat francès el maig de 1909), toca plantejar-se si tanmateix no s’ha tingut Albéniz prou en consideració. El documentalista musical Joan Parets, coautor del llibre Isaac Albéniz a Mallorca, afirma que caldria parar més atenció a la figura d’aquest "català universal", un nin prodigi del piano que a quatre anys ja intentava entrar al conservatori de París. Els viatges de la seva família no impediren que tingués una formació musical precoç. A Puerto Rico, Cuba i Bèlgica continuà estudiant. Després s’establí a Barcelona, on es casà, abans de deixar-la per Londres i París.
La crème de la crème
La premsa documentà tres visites d’Albéniz a Mallorca: el 1887, 1890 i 1894. Va actuar al Cercle Mallorquí, al teatre Principal i a les coves d’Artà. Es relacionà "amb la crème de la crème", inicià correspondència amb gent d’aquí i la mantingué al llarg dels anys. La tranquil·litat que hi trobà va fer que "fins i tot es plantegés comprar una casa a Sóller". Segons Parets, el compositor i pianista vingué més pics a visitar la seva filla Enriqueta, que es casà amb un fill de la família Alzamora i quedà aquí. De fet, alguns dels seus besnéts encara viuen a l’Illa.
Però encara hi hauria més lligams ocults entre l’artista i Mallorca. Una de les seves obres més celebrades, Rumores de caleta, faria referència a la costa de Calvià. Tot i que sempre s’ha assumit que aquesta caleta era a Sevilla, Parets defensa que l’obra "va ser composta durant una estada a Calvià" i que, per tant, la platgeta a què es refereix és mallorquina, i no andalusa. Aquest argument fa que l’expert recomani que, igual que es va fer amb Chopin a Valldemossa, "s’aprofiti el lligam" amb Albéniz: "Protestam que no s’hagi fet alguna cosa similar a la de Chopin". Pels que no n’estiguin del tot convençuts, una anècdota: quan ja estava moribund, al llit, Mallorca va ser la composició que va demanar sentir abans d’expirar.
