El mes de novembre passat, el Casal Solleric acollí una àmplia retrospectiva a l’obra del fotògraf Joan-Ramon Bonet titulada Fotografia 1973-2008. Aquest repàs a tres dècades de feina, que actualment es pot veure a l’Espai Mallorca de Barcelona, no implica de cap manera que Bonet hagi deixat de fer feina. Segons explica ell mateix, la fotografia continua sent una ocupació "cada dia". Avui vespre inaugura una mostra a la galeria Carlos Roldós de Palma, on es reparteix el protagonisme amb Pepe Cañabate.

Ambdós van coincidir, gràcies a l’exposició del Solleric, i van decidir mostrar la seva obra conjuntament, sense pactar cap temàtica ni tècnica comuna. Finalment, però, tots dos han escollit la natura com a protagonista dels seus retrats, que també comparteixen l’opció del blanc i negre. En el cas de Bonet, la seva càmera ha enfocat les muntanyes de sal de ses Salines, que a través del seu objectiu acaben semblant els immensos cims de l’Himàlaia o blocs de gel antàrtics. Les imatges, captades fa pocs mesos i en només dos dies, permeten saldar un "deute pendent. Fa anys ja n’havia fetes algunes, i era una d’aquelles coses que has fet i que no has fet prou bé", confessa Bonet.

Muntanyes de sal

Les imatges permeten veure "dues salines, la que veus anant de Campos cap al Trenc i la del Marquès del Palmer. Per mi, tenen vida pròpia i deixen de ser un caramull per convertir-se en una muntanya", diu Bonet. Aquesta sèrie, titulada Sal, suposa un canvi per un fotògraf que no sol retratar la natura: "Jo faig paisatge urbà. El paisatge pròpiament dit m’interessa poc. Però aquest et sorprèn molt", reconeix.

Pepe Cañabate, al seu torn, ha aprofitat aquesta exposició per mostrar fotografies que feia anys que tenia, "però que em feia ganes veure exposades". Algunes tenen més de quinze anys i gairebé totes tenen les flors com a protagonistes. Si Bonet exhibeix les muntanyes de sal en tota la seva magnitud, Cañabate apropa la càmera a les plantes per exposar-ne els detalls més insospitats. Per crear imatges inquietants, treballa amb uns jocs de llums i ombres, positius i negatius. Precisament, això dóna el títol de Posineg, a unes imatges obtingudes a partir de diapositives.