algo de nubes
  • Màx: 22°
  • Mín: 18°
20°

Llicència per opinar-ne

DBalears ha reunit els seus dos crítics cinematogràfics per parlar sobre la darrera entrega de James Bond

Ahir s’estrenà als cinemes de Mallorca la darrera pel·lícula de James Bond, Quantum of Solace, que ha batut rècords de taquilla als Estat Units i a Anglaterrra.

DBalears ha reunit els seus dos crítics de cinema: Josep Antonio Mendiola (d’ara endavant, MND) i Javier Matesanz (MTZ) per descobrir la veritat sobre aquest agent amb llicència per matar.

dB: Supòs que dos cinèfils com vosaltres no us perdreu una estrena com aquesta?

MTZ: Jo som un fan absolut del personatge. Les pel·lícules, però, m’han decebut sistemàticament. La darrera, Casino Royal, em va agradar "bastant". Un bastant amb molts d’emperons i de cometes. Però el personatge m’apassiona. M’estiumula. Jo sempre som dels primers que hi van.

MND: A mi no és que em decebin, és que m’avorreixen. Però no me la perdré. És que em pareix tot tan postís... allò que li peguen una gran pallissa i sempre en surt impecable, pentinat, net, ben vestit...

MTZ: Però això ara ho estan canviant, eh! Aquest James Bond de Daniel Craig pateix, sagna, s’ha de rentar la sang del contrari. A la fi ens trobam amb un James Bond assassí.

MND: És que ara ens estan humanitzant tots els herois. Humanitzen fins i tot Batman.

MTZ: Fa poc, la productora ha dit que s’atreviria a fer un James Bond negre, però gai encara no. Han anat evolucionant amb el temps i el que han volgut, ara, és subratllar la vessant de Bond amb la qual fins ara no s’havien atrevit: un 007 assassí que té realment llicència per matar: un psicòpata. Ara mata, tortura, odia, és venjatiu...

dB: Un subjecte interessant..., però amb quin dels sis us quedau?

MTZ: Jo, per imatge, sempre he defensat Sean Connery. Però ara en tenc dubtes. M’agrada molt Daniel Craig.  Pierce Brosnan també va estar bé i , quant a Timoty Dalton, jo ja no sé ni per què el cridaren, de tan dolent que era.

MND: Bé, jo per dir-ne un diré David Nives. Tu segur que no saps ni qui és?

MTZ: Sí! Del primer Casino Royal. Sí que l’he vista, però és com de l’any de la picor i no en tenc gairebé records.

MND: Perdona, però 1967 no és l’any de la picor, procura no ser impertinent (riu). Aquesta era una pel·lícula no oficial, d’aquelles que es fan per divertir-s’hi.

dB: Bé, ara no discutirem... i de les 22 pel·lícules oficials, quina és la millor?

MND: Jo no en tenc cap de preferida. Ja he dit que totes m’avorreixen molt. L’únic que m’hi interessa és "la segona unitat", és a dir, els cinc o deu primers minuts, que és quan es fa la presentació de Bond. Després, me’n podria anar...

MTZ: Jo em qued amb Goldfinguer, simplement perque té la seqüència magnífica de la dona pintada i asfixiada d’or. És una escena visualment tan genial, que és la meva preferida. Estic segur que si la tornàs a veure ara, potser hauria de rectificar. Però jo, aquesta escena, la tenc gravada a la memòria. A més a més, dirigida per un senyor que vivia a Santa Ponça, Guy Hamilton.

dB: Però si no us n’agrada res, què té James Bond per tenir tant d’èxit?

MND: Doncs perquè aquí hi ha un màrqueting molt important. És que les històries no tenen ni cap ni peus. Tot és tan simple, tan esquemàtic...

MTZ: ... i a la vegada totes iguals, perquè canvies el dolent de la pel·lícula, l’espai i el motiu de discussió, però tot és sempre el mateix. Però haver aguantat sis personatges és molt important.

MND: I no n’hi ha cap que trontolli. És igual si són bons, dolents, guapos, alts, prims, morenos, rossos...

MTZ: ... i que, a més, han convençut dues o tres generacions diferents. Hem tingut referents i educacions diferents, però totes les generacions li han donat un gran èxit de taquilla.

MND: És tan bo, el personatge, que ni tan sols els americans han aconseguit copiar-lo. Els americants varen intentar fer James Bond: Derek Flint de James Coburn. Besava molt més bé que tots els altres Bond junts, però va ser un fracàs.

MTZ: L’èxit de James Bond és d’aquelles coses et surten sense voler. Varen agafar Ian Fleming, que era un novel·lista normalet i els va sortir una gran jugada comercial inesperada que ha durat 40 anys i que continua, i continuarà...

dB: Així, no en veieu un final?

MTZ: Noooo.... hi van posant finals parcials. De cop fan que s’enamori, però aleshores li maten la dona. Tu imagina’t un Bond casat i amb fills. És impossible.

MND: És que si li fessin sortir fills, encara ens torturarien amb la pel·lícula Spy Kids II, i això ja seria inaguantable.

MTZ: Saps quin serà el final? El dia que el public li doni l’esquena. De moment, no hi ha cap franquícia ni cap persoatge que hagin tingut tantes pel·lícules. I el més important: totes amb èxit.

dB: Acabem parlant de dones... Cap preferència?

MTZ: Uoo... Ursula Andress, perquè gairebé va inventar el biquini amb aquella famosa imatge sortint de l’aigua. A més, vivia a Eivissa i els nostres pares sempre hi anavan per Sant Josep a mirar si la podien veure. Era sensacional.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per dubte, fa mes de 13 anys
No tocaria ser "Llicència per opinar"?
Valoració:0menosmas
Per montse, fa mes de 13 anys
a mi tampoc m'agraden massa aquests films..per a mi no és un personatge creïble. Molta espectacularitat però poca cosa més. Estic força d'acord amb en MND...
Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente