Durant més de deu anys, l’historiador Pere Ferrer Guasp (Alaró, 1949) s’ha dedicat a perseguir amb tots els pèls i senyals el fil d’un dels personatges més controvertits de l’alta societat mallorquina: Joan March i Ordinas (Santa Margalida, 1880-Madrid, 1962). D’aquesta investigació n’ha sortit la seva tesi doctoral i els llibres Joan March, Els inicis d’un home financer i Joan March, la cara oculta del poder. Ara, per tancar el cicle, "perquè aquesta història s’està convertint per a mi en una obssessió, com la del mateix March", Ferrer ha escrit Joan March. L’home més misteriós del món, una biografia novel·lada en la qual es conten totes les facetes de l’empresari.
"Què et penses, que som de can Verga, nosaltres?", recorda Ferrer entre les nombroses anècdotes i expressions que el dugueren a interessar-se pel personatge. "Ell era un mite, una figura admirada per la seva fortuna i a la vegada temuda per tot el que l’envoltava –explica–, un personatge misteriós, massa suggeridor per deixar-lo passar". Comerciant, contrabandista, "instigador de l’aixecament franquista", empresari, banquer, amant... L’home més misteriós del món és descobert aquí des de totes les seves facetes. Començant per la més econòmica, amb les seves trifulgues a dues bandes durant les grans guerres del segle XX, polítiques, personals i psicològiques.
"Ell era una persona molt obsessiva. Des que s’aixecava fins que se n’anava a dormir, només pensava en els negocis. El dia que partí de Santa Margalida afirmà que no hi tornaria pus mai més fins que no es convertís en l’home més ric del món, i gairebé ho aconseguí. La seva hegemonia a Espanya era inqüestionable i, a més, arribà a ser la sisena fortuna mundial", detalla Ferrer. "March tenia una intel·ligència privilegiada. El secret de la seva riquesa és que va saber adaptar-se a tots els temps i circumstàncies", assegura l’investigador.
Joan March era conegut per molts com "l’home de les tres D: doblers, dinars i dones". Casat amb Lionor Servera, "més per conveniència que no per amor", segons l’escriptor, March entenia la relació amb el sexe com un "objecte per calmar i temperar les seves compulsions", comenta Ferrer. Entre moltes de les anècdotes que s’hi conten, el llibre explica: "Diuen que de vegades estava reunit i els seus assessors li duien una dona. Ell se n’anava i, al cap de deu minuts, davallava i tornava a la reunió com si res".
Fins i tot a Rússia
La seva projecció internacional ha fet que, durant aquests anys d’investigació, Ferrer hagi hagut de picar a la porta de molts d’arxius arreu del món. El darrer que ha consultat, i que aporta dades noves a la biografia, és l’Arxiu de Guerra de Moscou, en el qual es revela, mitjançant documents del servei secret francès (requisats primer pels alemanys i després pels russos), l’ambivalència que tenia en tots els fronts. Per aconseguir-lo, Ferrer ha disposat de la col·laboració d’un dels infants (ara ja gran) que, fill de republicà, foren enviats a Rússia durant la Guerra Civil espanyola. Però què en queda, de tot aquell imperi, al cap de 46 anys de la mort de Joan March Ordinas? "L’imperi es va deteriorant ràpidament, entre altres motius perquè una figura com la de Joan March és irrepetible. Carme Delgado, la seva nora, volgué mantenir aquesta aura de poder, però en realitat tot era fum. Ara, els March són simplent una família molt rica", conclou l’historiador.
