"Déu ens guard d’un ja està fet". La dita popular s’adiu a la situació que pateixen a dia d’avui els terrenys de Son Espases Vell. Des del 10 de febrer de 2007 fins al 7 de maig del mateix any les excavadores treballaren a la zona sense cap tipus de control arqueològic. Sobre quin patrimoni s’hi esmicolà, cap expert no ho vol afirmar, malgrat les nombroses fotografies aportades per la plataforma Salvem la Real davant la Justícia.
Avui es planteja un nou dilema, el trasllat o no dels jaciments únics a Mallorca descoberts al descampat. Una decisió que haurà de resoldre la Comissió de Patrimoni Històric del Consell, una decisió que al cap i a la fi serà política. Així mateix, les restes trobades als terrenys són abundants i gràcies a aquesta darrera descoberta es pot contextualitzar-se encara més. Dia 9 de maig Marilena Estarellas i Francisca Torres iniciaren les tasques del control arqueològic que tancaren dia 25 de juliol de 2007. El Consell autoritzà el projecte d’excavació dia 9 de novembre d’aquell any. De llavors ençà l’equip treballa per zones i avui es troben en el darrer tram, on s’han ubicat les construccions datades del segle I aC.
En aquest temps s’han localitzat nombroses restes entre les quals destaquen àmfores i ceràmiques. S’han trobat un centenar de conjunts amb restes ceràmiques i àmfores punicoebusitanes i itàliques datades del segle I abans de Crist. Els metalls també han aparegut sota la terra, entre aquests es troben puntes de llança, de fletxa, anelles i monedes. Aquestes darreres podran aclarir amb més exactitud la datació. A més, on en un principi s’havia d’ubicar l’heliport s’ha localitzat una estructura en bastant bon estat que els arqueòlegs creuen que podria ser un santuari i estaria datat del talaiòtic final.
Ara bé, les primeres hipòtesis d’una necròpoli es canvien ara amb la troballa d’aquests jaciments en una superfície de 2.805 metres quadrats i que poden donar lloc a una zona sagrada o de rituals. En concret, les restes són "una primera filada de pedres col·locades sobre la roca, sense cap tipus de retall de fonamentació", expliquen els arqueòlegs. D’aquestes es conserven dues habitacions delimitades i un tros d’un mur que devia fer part d’una tercera. El seu valor es troba en la importància històrica que tenen, ja que, segons els experts podrien ser paral·lels a construccions de santuaris de la península Ibèrica, un fet totalment desconegut fins ara a l’Illa. El futur d’aquest patrimoni encara està enlaire, s’haurà d’esperar dia 12 de desembre.
