Entre 1900 i 1930, el fotògraf Edward S. Curtis va recórrer l’Amèrica del Nord de dalt a baix mentre retratava la vida dels indígenes que habitaven els actuals Estats Units i Canadà. Des d’ara i fins a l’onze de desembre, seixanta de les seves fotografies es poden veure en una exposició a la Fundació Sophia. Eduard Sheriff Curtis va néixer el 1869 al Wisconsin rural, i a Seattle es va convertir en un reputat retratista. Durant una exploració per les muntanyes del voltant, va topar-se amb una realitat de la qual no es podria deslligar durant la resta de la seva vida. Va conèixer els indis i la seva cultura, i va invertir tres dècades a plasmar el seu dia a dia. Va prendre consciència del perill d’extinció dels indígenes i es va fer amic d’alguns líders tribals.
Això li va permetre fotografiar-los molt de prop, plasmant homes i dones a la seva llar, la naturalesa. Aquesta proximitat fa que les seves instantànies siguin un reflex immillorable de com vivien els americans autòctons abans que els conqueridors els esclafassin quasi per complet.
Material desaparegut
Curtis va acumular més de 50.000 negatius, però va morir l’any 1952 pobre i oblidat. Així, només es van conservar un centenar de fotografies, que no es van recuperar fins als anys 70. Les imatges arriben a Palma després d’haver viatjat per Europa i l’Amèrica Llatina des de l’any 2000. Han estat impreses seguint processos fotogràfics que es feien servir a principi del segle XX, com el platí, la impressió atenuada platejada, la gelatina platejada el fotogravat i el cianotip, que "donen una calidesa i una màgia artística molt particulars", segons els organitzadors. L’exposició va ser encarregada pel departament d’Estat dels Estats Units, amb la voluntat d’il·lustrar "l’extraodinària diversitat de les tribus de Nord-amèrica, i potenciar un diàleg constructiu entre els diversos pobles autòctons del continent americà".
