chubasco
  • Màx: 23°
  • Mín: 18°
19°

El pensament jueu vist amb ulls de dona

Esther Bendahan tancà amb la conferència d'ahir el cicle “Dones jueves rellevants”

Amb el pensament i l’exemple d’una de les pensadores més influents del segle XX, el de la jueva Hannah Arendt (Hannover 1906- Nova York 1975), deixà palesa ahir l’escriptora Esther Bendahan el paper cabdal de la dona dins el judaisme i la importància de la dona jueva dins la societat. Sota el títol Del mal va a la banalitat del mal: El pensament jueu a Hannah Arendt, Bendahan protagonitzà al CaixaFòrum de Palma la darrera de les conferències de cicle Dones jueves rellevants, organitzat per l’Institut de Relacions Culturals Balears-Israel amb la col·laboració de la Universitat d’Estudis a Distància (UNED) de les Illes.

El món d’Arendt

La conferenciant, directora de programació a la casa Sefarad-Israel de Madrid, basà la xerrada en l’encontre "personal i proper" amb Arendt, a qui descriu com "una pensadora essencial per entendre la Shoà" o holocaust jueu. Arendt fou una pensadora de l’exili, emigrada als Estats Units per la seva condició jueva, que es relacionà amb grans personatges com Edmund Husserl o el seu marit, Martin Heidegger. "Es defineix com una dona jueva que veu el judaisme com una part més de la seva vida", assegurà Bendahan. Arendt explica el judaisme des de la pròpia formula del ésser, "sense justificació i amb sentiment".

Brendahan introduí també alguns aspectes de la trajectòria d’Arendt que treballà, entre d’altres, com a periodista i mestra d’escola superior i publicà obres importants sobre filosofia política. "Malgrat tot, Arendt rebutjava ésser qualificada com a filòsofa i es distanciava del terme filosofia política; ja que s’estimava més que les seves publicacions fossin classificades dins la teoria política".

Amb la conferència d’ahir, centrada en la figura de Hannah Arendt, Bendahan posà punt i final a un cicle sobre la dona jueva que començà el passat mes d’octubre i ha tractat temes com les científiques jueves, les poetesses que escriuen en hebreu i la figura de la dona jueva des de l’antic testament fins avui dia, entre d’altres. "A través d’aquest cicle, que ha tingut forma de dona, hem volgut apropar el judaisme al públic sense perdre el vessant didàctic de les conferències", va assenyalar tota satisfeta la presidenta de l’Institut de Relacions Culturals Balears-Israel i també coordinadora del cicle, Jacqueline Tobiass.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.