Hi ha moltes maneres de conèixer i veure el Marroc. Des de les brillants i màgiques llums del desert, l’agitada vida als socs o les desesperades mirades de la gent sovint focalizades cap a Europa. El fotògraf Martínez Bueno (Melilla, 1977) ens proposa ara una nova manera de conèixer el nord d’Àfrica. "Sempre m’ha sobtat l’afició que té la gent al Marroc per fer-se fotos. És com un acte social, que quedes amb un amic i te’n vas a fer una foto d’estudi", explica el fotògraf, qui, a partir d’aquí, s’endinsà dins el món dels estudis fotogràfics de diferents ciutats del Magreb. El resultat, sempre sorprenent, és l’exposició After shooting que, fins dia 15 de gener, es pot contemplar a la galeria SKL de Ciutat (Costa de Santa Creu, 8).

Així, els platós de fotografia prenen una nova vida davant la càmera de Martínez. Són espais buits, inerts, quiets, sovint ostentosos i d’un aire kirsch a voltes inquietant. Espais que, enxampats fora del seu temps lògic, aquell en què una persona se situa davant per ser fotografiada, prenen una nova vida que ens parla molt de la manera de ser d’un país. "Em sorprenen molt els fons que tenen al Marroc. Llocs exòtics, jardins anglesos que falsegen un glamur al qual la gent no pot accedir.

És com si una fotografia amb un fons exòtic els permetés viatjar fins a aquest lloc", explica el fotògraf. Tanmateix, si bé algunes fotos mostren només l’espai retratable, n’hi ha moltes més en què Martínez obre pla i mostra els propis objectes de l’estudi: focus, llums, tamborets que semblen haver sortit d’un abocador i que en definitiva ens conten la realitat d’un país sense necessitat de fer-hi sortir la seva gent. "Els objectes –aclareix Martínez– de vegades poden parlar molt més que les persones. El fotògraf, per altra banda, està realitzant aquest dies una estada al Centre Cultural d’Andratx, on desenvolupa un treball sobre Palma.