cielo claro
  • Màx: 34°
  • Mín: 25°
25°

Flors sobre uns sacs de garroves

Damià Jaume presenta a Barcelona Cossos emergits, amb quadres pintats sobre sacs vells que ha recollit pels camps mallorquins. La mostra es pot veure a la galeria Art Centre

Des de fa uns anys el pintor mallorquí Damià Jaume no havia exposat a cap galeria d’art. Segons diu, no li feia ganes enfrontar-se ni a "crítics ni a galeries. Duia molts anys d’experimentació, de pintar a contracorrent, i volia continuar seguir la meva intuició". Així, la seva obra més recent només s’havia pogut veure en petites mostres a alguns ajuntaments de les Illes, i al Consolat de la Mar, on penja el retrat que pintà del president Francesc Antich. Ara, Jaume exposa de nou amb Cossos emergits, que s’inaugura avui a la galeria Art Centre de Barcelona.

Jaume aclareix que no pinta pels crítics, sinó que "allò més gran" és què li puguin dir els espectadors: "La resta és comerç, i el comerç m’és igual". Però necessitava una pausa, per continuar experimentant amb la seva pintura, que "no ha encaixat del tot en els cànons d’allò que es podria definir com a comercial". Com ha fet sempre, Jaume presenta pintures intuïtives i insinuants, poc convencionals, que impacten a primera vista però que, segons ell, "no són atractives".

Durant el franquisme pintava exclusivament en blanc i negre. Després, el gris esdevingué el protagonista principal d’obres monocromàtiques. Ara el color té una presència destacada: un prat amb flors, la pluja, l’aigua i el vent han atret l’interès de l’artista en aquests quadres. Són element lligats a la terra, al paisatge d’una illa a la qual se sent molt lligat. Per això moltes de les seves obres són fetes sobre un original suport: sacs que Jaume trobava abandonats pel camp.

Teles d’arpillera que havien servit per transportar patates, garroves o ametles. L’elecció d’aquest material no és casual, i és que, a Damià Jaume, sempre li ha agradat experimentar, tant pel que fa als suports com en general: "Quan hi havia figuració, jo feia abstracció. Ara que domina l’abstracció, jo faig aquest tipus de pintura, que no sé ben bé què és. Un nou llenguatge, una nova manera d’expressar-se". Tot i aquesta evolució, manté viu el mateix esperit de sempre, que agermana força i delicadesa en una mateixa pintura.

Sacs vinguts d’arreu

Per a Damià Jaume, la pintura és un llenguatge "mut, de gestos i de colors", en què insinua més que no defineix la totalitat, i deixa un regust d’obra oberta. A l’hora d’expressar-se mitjançant aquest llenguatge, hi té molt a veure el material sobre el qual es pinta. Fer-ho damunt sacs no només és una elecció estètica, sinó que estableix un lligam "amb la terra dels meus avis, la meva, i amb el món agrícola d’aquí". Elements molt propers que, alhora, tenen un lligam amb l’Àfrica o Amèrica, d’on vingueren aquests sacs.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.