A 90 anys, recent complits, Bebo Valdés s’acomiada dels escenaris acompanyat del seu fill primogènit, Chucho Valdés.
Si mira enrere, però, qui per a molts és considerat el millor pianista del món es troba amb una agitada existència que neix a Cuba al 1918, país del qual fugí al 1960 per refer posteriorment la seva vida, al 1963, en un ambient prou diferent d’aquell que havia palpat fins aleshores, a Suècia, on es casa i ha viscut allunyat durant molts d’anys dels grans escenaris i de les actuacions estel·lars.
Femeller de mena, Bebo va tenir 7 fills de tres dones diferents. Amb molts d’ells, fins i tot amb el mateix Chucho, perdé el contacte molt de temps. Per sort, però, els anys sempre acaben posant les coses en el seu lloc i ara Bebo i Chucho Valdés ens regalen aquest Juntos para siempre en què, a quatre mans, repassen temes propis d’ambdós i un llarg repertori del jazz i de la música tradicional llatinoamericana.
Ara, des de la distància, Bebo reconeix: "Els doblers ja no m’afecten. Ara l’únic que importa són els meus fills i néts que, malgrat que hem tingut problemes i que hem estat distanciats, sempre he duit al cor".
Amb l’experiència d’aquell que és sempre capaç de recordar mil i una batalletes, Bebo recordà ahir, en un hotel situat al passeig Marítim, "les grans nits que passàrem amb l’orquestra quan tocàrem a Titto’s, aquí devora, a principi del 62".
Avui vespre, a l’Auditòrium de Palma, amb les entrades ja totalment esgotades, Bebo i Chucho Valdés faran un repàs al seu darrer disc, Juntos para siempre, i deixaran el guió obert per allò que reclami el públic mallorquí perquè amb ell diu que "amb l’espectador s’estableix una comunicació i et va dient per on anar", segons reconegué Chucho.
Tocant junts, però cada un fidel al seu estil, depurat i personalitzat al llarg dels anys, però amb el mateix diàleg de fa sis dècades quan el pare –mestre– trasmeté tot el coneixement al seu fill i alumne.
