Miquel de Palol (Barcelona, 1953) es convertí dilluns en el tercer guanyador dels premis Mallorca de creació literària, atorgats pel Consell Insular. 70.000 euros per la novel·la El testament d’Alcestis, que proposa un joc amb el temps i les relacions i en què l’autor català recupera algunes de les seves obres anteriors com El jardí dels set crepuscles. Arquitecte de professió, Palol deixà la seva carrera a principi dels anys 90 per dedicar-se de ple a les lletres. Una quarantena de títols publicats i un bon caramull de prestigiosos premis a la butxaca demostren que, de vegades, el somni és possible.

Diguéreu dilluns, en recollir el guardó, que l’honrava dur el nom de Mallorca dins la seva literatura. Què us empenyé a presentar-vos en aquests premis?
Primer de tot, el que m’agrada dels premis Mallorca és la seva independència. El fet que no estigui lligat a cap grup editorial fa que sigui molt atractiu per mi. I per altra banda, per què negar-ho, la dotació és també un punt important. 70.000 euros lliures d’impostos és una xifra molt interessant per algú que té la intenció de viure d’allò que escriu.

És un premi sense lligams editorials, cert. Creu que estarem molta estona a veure publicada la novel·la?
Esper que no. Ara l’estic acabant de perfilar perquè els llibres no s’acaben sinó que s’abandonen. Pel que fa a l’editorial que me la publiqui, estic obert a qualsevol proposta.

El jurat la definí com una novel·la complexa i multiforme. Hi estau d’acord?
No hi estic en desacord, però tampoc no vull que sembli que és una novel·la complicada de llegir destinada només a les elits més intel·lectuals. És una novel·la planera, fàcil de llegir, però sense ser un producte de consum i punt. A mi m’agrada excitar la intel·ligència del lector.

A grans trets, així, de què va?
El tema principal de l’obra és la resurrecció: una sèrie de persones es reuneixen en un mas i, en el primer capítol, una persona, una dona, mor. Durant el que queda de novel·la, la resta de personatges intenteran ressuscitar aquesta persona. Per saber si ho aconsegueixen o no, caldrà llegir la novel·la. D’aquí ve també el títol, El testament d’Alcestis,

Un títol, per cert, que es presentà sota el pseudònim de L’illa dels morts?
Sí, un quadre d’Arnold Böcklin.

Parlem un poc dels personatges reunits al voltant d’aquesta antiga masia?
En aquesta reunió hi ha 28 personatges i, després, n’apareixen 86 més d’externs. Dins la masia, hi trobam de tot: des d’un jove que vol fer un viatge iniciàtic, un savi, un bruixot, una nimfòmona, el fill de la casa homosexual, un veí envejós, les típiques velles bruixes punyeteres...

I parlant de personatges. Vós us presentàreu sota el pseudònim de Pepet Gitano. Curiós el nom no?
Aquest és un pseudònim que m’ha donat molta sort i amb el qual he guanyat ja tres premis. El Josep Pla, el Joanot Martorell i ara el premi Mallorca. Ara l’hauré d’abandonar perquè comença ja a deixar de ser un pseudònim. Pepet Gitano era un personatge bohemi de la Girona modernista; era amic de Santiago Rusiñol i també del meu avi i jo li he agafat certa estima.

Dilluns es féu entrega dels premis Mallorca, avui vespre és el torn del Planeta... que en pensau dels premis literaris?Els premis són, per ara, una de les poques oportunitats que tenim els escriptors per donar-nos a conèixer i poder aparèixer als mitjans de comunicació dins aquest xivarri que hi ha en la nostra societat. Són una ocasió perfecta per poder accedir al gran públic. Sé que hi ha escriptors que no hi estan d’acord amb els premis, però jo d’ells pens que o bé són milionaris o bé són beneits.

Avui també s’inaugura la Fira del Llibre de Frankfurt. Quina experència n’ha tret com a escriptor, un any més tard de tot aquell remolí mediàtic?
Sempre s’ha dit que Frankfurt va ser una llavor i que haurem d’esperar alguns anys per veure si realment n’acaba sortint un bon arbre. Jo, personalment, en tenc una experiència molt positiva. És cert que no em va anar tan bé com a altres escriptors que n’han sortit llançats. Això és el cas de noms com Jaume Cabré i Maria Barbal. Tanmateix, no seré jo qui em queixi ara.