cielo claro
  • Màx: 33°
  • Mín: 25°
27°

Que és de fàcil ser feliç

La Societat protectora de l'humor presentà ahir el seu projecte de museu de l'humor al Teatre Xesc Forteza de Palma. Els joglars del Regne de Mallorca hi representaren Don Jaume el Conqueridor i , com era d'esperar, el bon humor hi fou el gran protagonista

Ahir era un dia gris a Palma. Gris i, a sobre, plujós. Els ciutadants es llevaven de bon matí amb fred, obligats a sortir de casa amb la sempre no gens evolucionada eina del paraigües (que fa segles que és igual i encara ningú no n’ha inventat una nova versió). A la carretera, coa. Al telenotícies, crisi. A les grans i mitjanes esferes, corruptes. Res feia pensar que aquell seria un gran dia.

Però arribà al vespre i al Teatre Xesc Forteza, no sabem perquè, tothom tenia bona cara. Un somriure d’aquells que fan sentir tan segur com en un anunci de compreses (amb ortodòncia inclosa) i una xerrera que feia goig de sentir i escoltar.

No sabem si era culpa de la sobrassada, dels pastissos, de les coques i dels botifarrons que tothom engolia feliçment o la música de Pascal Comelade que ambientava el vestíbul del teatre com si d’un petit circ màgic es tractàs. La qüestió era que la Societat protectora de l’humor, amb Pep Roig al capdavant, ho havia aconseguit. Encara no tenien el museu de l’humor que promouen i que els ha fet constituir com a entitat, però tenien allà un munter de gent que postulaven a favor de l’humor, del somriure i, en definitiva, del bon viure.

El projecte de museu de l’humor es presentà ahir vespre en societat. Era només una excusa. Allà s’exposaven fotografies, cartells, revistes humorístiques d’un temps, llibres moderns, caricatures i acudits gràfics. I allò més important, tothom va poder gaudir de l’espectacle Don Jaume primer el Conqueridor a càrrec dels Joglars del Regne de Mallorca. Una lectura musicada del drama comicohistòric en un acte i en vers escrit per Serafí Pitarra (Frederic Soler) l’any 1860, adaptat per Antoni Artigues i barrejat amb música d’arrel tradicional.

El projecte ara ja està presentat en societat. I allà, amics, socis i col·laboradors (entre ells algun polític important a títol personal) continuaran fent feina per tirar endavant el projecte. Que no és ni un club de risoteràpia ni una associació de còmics aficionats. És simplement un grup de gent que, com matisà Pep Roig, creu que la rialla hauria de ser patrimoni de la humanitat.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.